Hoquei sobre herba
Ambaixadors d'èxit
Hoquei sobre herba. Pepe Romeu, Vicenç Ruiz i Salva Piera van decidir marxar dels seus equips per emprendre aventures en lligues estrangeres i, de moment, les experiències són profitoses
Després dels Jocs de Rio, tres referents de la selecció espanyola van deixar els seus equips de la lliga espanyola per marxar a l'estranger. Pepe Romeu i Vicenç Ruiz, que van guanyar la lliga amb l'Egara, van deixar de vestir la samarreta ratllada per militar al Leuven belga (a Lovaina) i a l'HGC holandès, respectivament. Una nova aventura per a dos dels jugadors amb més projecció de l'hoquei sobre herba de casa nostra. Romeu s'ha fet un lloc dins la disciplina del Leuven, on és titular indiscutible. “Estic molt content. No posaria cap pega als primers mesos a Bèlgica”, comenta el defensa egarenc. Pau Quemada, que va fer el camí invers de Romeu després de molts anys al Leuven, li va donar quatre consells que el jove defensa català ha sabut aplicar a la perfecció. Tant que ha agafat el relleu de Quemada com a llançador de penals córner de l'equip belga i ja ha marcat vuit gols d'un conjunt jove que és setè a la taula. “El Pau és un Déu a Leuven. Ha guanyat una lliga, n'ha estat el millor jugador i m'ha ajudat”, comenta Romeu, que explica que el fet que hi hagi quatre jugadors més de parla castellana a l'equip també li ha fet fàcil l'adaptació en una lliga belga en què la prioritat de tots els equips és l'atac. “Pensen que qui marca més gols guanya. Aquí pensem a no encaixar”, conclou.
A Holanda, també gaudeix de molts minuts Vicenç Ruiz, una peça important de l'HGC de l'Haia. Setè en la lliga, l'equip de l'egarenc és un conjunt molt jove que l'ha rebut molt bé. “És un club molt familiar. Com a Catalunya però només d'hoquei. Això fa que sigui menys social que l'Egara o el Polo, per exemple, però la gent és molt afable”, explica el migcampista català, que ha vist porteria una vegada en el partit contra l'Amsterdam. Des del mig del camp holandès, Ruiz ha vist grades plenes i un joc molt més vertical que l'espanyol. “L'hoquei mou molts calés aquí. He vist pagar molt per coses que a casa nostra seria impensable”, comenta Ruiz. “En un sopar per recaptar fons on els jugadors vam fer de cambrers vam aconseguir 30.000 euros”, hi afegeix Salva Piera.
L'exjugador del Polo està jugant al Kampong holandès, l'actual campió de l'Euro Hockey League. El migcampista barceloní reconeix que ha patit per agafar el ritme però està jugant molts minuts en un conjunt que ha acabat quart la primera part de la temporada. “El primer mes em va costar molt perquè el ritme d'entrenaments i de partits era altíssim. Ja m'ho havien advertit, però arribava a casa fet pols”, comenta Piera. Ramon Alegre, que es va retirar l'any passat alçant la màxima competició continental amb el Kampong i que s'ha quedat a treballar a Holanda, ha fet de guia per a Piera, que admet que li faria molta il·lusió enfrontar-se al Polo en el K08 de l'EHL. “Vam passar la primera fase i hem quedat enquadrats en la mateixa banda del quadre. Seria divertit”, diu. Piera explica que l'hoquei sembla un esport diferent a Holanda: “En el primer partit, al camp d'un equip que acabava de pujar, hi havia més de 2.000 persones. No m'ho creia”, conclou Piera, que assegura que, com a Romeu i a Ruiz, li està anant bé fent d'ambaixador de l'hoquei català a l'estranger.