Mundial de França
De Banyuls al cel
El català Ludovic Fàbregas, un antic campió de trial en bicicleta, es reivindica amb només 20 anys com un dels millors pivots del món
França manté el seu bloc imperial amb cognoms que ja sonen a llegenda: Omeyer, Narcisse, Abalo, Karabatic, Sorhaindo, etc. Són jugadors que li han permès guanyar en la darrera dècada dos Jocs Olímpics, tres campionats del món i tres campionats d'Europa. Ara arriba l'hora d'un recanvi generacional que apunta al manteniment dels francesos com a primera potència mundial. Un jugador català, Ludovic Fàbregas (Montpeller), nascut fa 20 anys a Banyuls de la Marenda (Rosselló), és un dels homes destinats a marcar el futur de l'equip francès. Fins ara la seva aportació en l'equip dels experts havia estat modesta, tant en l'europeu com en els Jocs del 2016. Tot i que va ser considerat el millor pivot del món júnior el 2014, en la selecció absoluta havia de competir amb dos monstres per la posició: Luka Karabatic (PSG) i Cedric Sorhaindo (FC Barcelona).
La lesió de Karabatic li ha donat, però, un protagonisme inesperat, sobretot en atac. No l'està desaprofitant. En tres partits ha marcat 10 gols en 11 llançaments (91 per cent) i el seleccionador, Didier Dinart, ha decidit no cridar un tercer pivot tot i la baixa del petit dels Karabatic. Ha apostat per un altre dels joves talents francesos, el lateral del Barça Dika Mem.
Els amics i seguidors de l'handbol de Banyuls animen Fàbregas en el mundial amb una senyera ben vistosa a les grades. Ludovic tampoc oblida els seus orígens i sovint reivindica el seu “catalanisme” des de les xarxes socials. El pivot, però, no semblava destinat a triomfar en l'handbol. De fet, es va convertir en un mestre del trial en bicicleta al costat del seu germà, Alex, que havia estat campió del món, un èxit que repetiria Ludovic el 2011 amb només quinze anys. Abans també seria campió d'Europa.
El problema que va tenir Fàbregas és que ben aviat va superar els 1,90 m d'alçada i els 90 quilos de pes, fet que li impedia millorar les seves dots d'equilibrista sobre la bicicleta pels empinats carrers de Banyuls. Va ser llavors quan va jugar-s'ho tot a una carta. Es va traslladar al centre de tecnificació d'handbol de Montpeller i la seva progressió va ser meteòrica. Va començar com a lateral però la seva evolució el va portar a ser un pivot dominant, ara mateix un dels jugadors més desitjats pels grans d'Europa. El Montpeller, definitivament, li ha quedat petit.