La final de la nostàlgia
Obert d'Austràlia. Federer (17) i Nadal (9) es juguen avui el títol (9.30 h) en un duel clàssic de l'última dècada entre dos estils contraposats que han dominat el circuit i que ara retornen
Segurament mai un duel entre Roger Federer (17) i Rafa Nadal (9) havia aixecat tanta expectació. És la final somiada pel gran Rod Laver de l'obert d'Austràlia i més esperada pel món del tennis, i alhora, paradoxalment, la més difícil de predir fins fa quatre dies. Federer, que serà desè de l'ATP si venç i catorzè si perd, torna després de sis mesos aturat i Nadal –sisè en cas de derrota i quart, de victòria–, gairebé. Va jugar els Jocs Olímpics a tot drap i, després, el seu cos va dir prou. A aquestes altures i amb el físic maltractat per la màxima exigència des que van començar a guanyar títols molt jovenets, tot dos necessitaven descans. Als 35 anys i mil vegades enterrat per l'opinió pública, Federer s'ha reivindicat i ha donat una lliçó malgrat tenir la col·lecció de cromos completa.
Sembla evident que el suís plantejarà un partit amb pocs intercanvis més i mirarà de tallar el ritme del manacorí pujant a la xarxa, l'arma que li ha permès marcar diferències. Nadal s'ha hagut de desgastar en major mesura, però, teòricament, un partit més llarg el beneficiaria perquè, com va demostrar divendres contra un Grigor Dimitrov (15) desfermat, té la capacitat d'aferrar-se a la pista fins i tot en les pitjors circumstàncies. El balear reiterarà la seva dreta cargolada, com més alta millor, sobre el revés de l'helvètic. El molesta.
El partit remarca la lluita entre dos estils contraposats i la repetició de la final que el 2009 es va endur Nadal en el mateix escenari. Federer llueix quatre títols a Melbourne en cinc finals i Nadal va cedir la final del 2012 contra Novak Djokovic i la del 2014 contra Stan Wawrinka. El balear, que no guanya un Grand Slam des de Roland Garros 2014, atresora 14 títols majors –segon en el rànquing històric empatat amb Pete Sampras–, mentre que el suís n'acumula 17 –líder–. Wimbledon 2012 va ser el darrer. Des de llavors, ha perdut les finals de Wimbledon 2014 i 2015 i de l'obert dels EUA 2015.
El camí de Federer ha estat feixuc sobretot en les semifinals resoltes contra Stan Wawrinka (4) a cinc sets i en els vuitens contra el japonès Kei Nishikori (5), en què també va esgotar els cinc actes. Nadal ha tingut un dia menys de descans després de la batalla èpica contra Dimitrov. En els setzens, però, també les va passar magres contra l'estendard dela nova generació, l'alemany Alexander Zverev (14), que li va forçar cinc sets.
El cara a cara el domina Nadal: 23-11. El balear ha guanyat sis de les vuit finals de Grand Slam: Roland Garros 2006, 2007, 2008 i 2011; Austràlia 2009 i Wimbledon 2008. El suís es va endur Wimbledon 2006 i 2007. Tenen dos precedents en les semifinals de Melbourne amb triomfs de Nadal el 2012 i el 2014.
ELS PROTAGONISTES
LA DADA
Kontinen i Peers derroten els Bryan
El finlandès Henri Kontinen i l'australià John Peers (4) van evitar que els germans nord-americans Bob i Mike Bryan (3) obtinguessin el seu setè títol a Melbourne i els van derrotar per un doble 7-5 en 74 minuts, amb dos breaks en el primer set i un en el segon. els vencedors s'estrenen en un Grand Slam. Els campions júnior van ser l'hongarès Zsombor Piros, que va vèncer l'israelià Yshai Oliel (4), i la ucraïnesa Marta Kostiuk (11), botxina de la suïssa Rebeka Masarova (1).