Obert d'Austràlia
La crisi dels trenta
La 35a entrega del serial més prolífic no decep: Federer reneix als 35 anys amb la complicitat de Nadal i desbanca Djokovic, Murray i Wawrinka
Roger Federer, de 35 anys, i Rafa Nadal, de 30, han protagonitzat la sèrie més llarga de la història. Ahir a Melbourne es va emetre en obert el 35è capítol, una producció de més de tres hores i mitja batejada irònicament amb el títol La crisi del trenta que no va deixar indiferents els espectadors i que, malgrat el triomf merescut de Federer, en certa manera, va tenir un final podríem dir que feliç per a tots dos, que surten reforçats de l'espectacle inigualable que van oferir amb dos estils contraposats d'actuar i que afronten el 2017 amb les màximes expectatives després d'una etapa sense nominacions. La cinta explica la història de dos personatges que es respecten i es retroalimenten –Federer va admetre ahir després de l'estrena que Nadal l'ha fet millor jugador– i que anys enrere havien dominat el món. L'edat, les lesions i el desgast psicològic els han fet perdre pistonada, intimidats pels magnats Novak Djokovic, Andy Murray i Stan Wawrinka, que han monopolitzat els títols principals del 2015 i el 2016. Els dos herois defenestrats es van trobar a l'octubre a Manacor en la inauguració de l'acadèmia de Nadal. Es van autoimposar entrenar-se a fons després d'haver descansat del ritme frenètic de l'alta competició que els havia engolit. Federer, a més, es va sotmetre a una operació al genoll dret i també va canviar d'arma. Una nova raqueta màgica, la Pro Staff RF 97 Autograph de Wilson, amb més potència i menor pes. L'helvètic, que es converteix en el segon rere Djokovic que supera els 100 milions de dòlars en premis, va rebre ahir pel darrer capítol 2,6 milions d'euros. Malgrat el triomf, encara perd 23-12. La sèrie va arrencar el 2004 a Miami amb un capítol pilot premonitori en què Nadal va vèncer amb 17 anys. El suís també va al darrere (6-3) en les finals grans, tot i que ahir va batre el seu rival per fi fora de Wimbledon. A més, és el primer de la història amb cinc o més títols en tres dels quatre majors.