Sense cap gran cap de cartell internacional, els focus de la roda de premsa prèvia de la mitja marató de Granollers van ser ahir per a l'italià Gelindo Bordin (1959), campió olímpic de marató a Seül 1988 i actualment un dels responsables de la firma esportiva Diadora, el nou patrocinador de la prova un cop acabada l'etapa d'Adidas. Bordin considera que la relació d'atletes d'elit és prou consistent perquè es pugui tornar a trencar la barrera de l'hora, una fita que a Granollers només ha aconseguit el malaguanyat Samuel Wanjiru el 2008 (59:26). “Tot dependrà de l'estratègia de la competició i de les condicions, especialment del vent, però hi ha diversos atletes amb possibilitats d'aconseguir-ho”, sentencia l'exmaratonià italià.

El kenyà Alex Korio, el vencedor de l'any passat amb 1h01:01, ha estat baixa i els principals aspirants a la victòria seran els seus compatriotes Matthew Kisorio, autor de la quarta millor marca de la història (58:46), i Simon Cheprot, sisè en el mundial de Cardiff i que també acredita un registre inferior a l'hora (59:20). Altres fondistes kenyans que pugnaran per les places d'honor i amb possibilitats de baixar de l'hora són Mark Korir, Pius Kirop, Laban Korir i Evan Korir.

Més enllà de la mitja de Granollers, Bordin va analitzar l'estat de la marató i les diverses iniciatives per trencar el llindar de les dues hores. “Penso que és factible i que s'aconseguirà en un màxim de deu anys. El primer gran maratonià va ser Abebe Bkila, que als anys seixanta va córrer en 2h12. Des d'aleshores s'ha evolucionat molt, però cada vegada costa més”, valorava l'excampió olímpic i doble campió europeu. De totes maneres, l'exfondista italià considera que la cursa per baixar de les dues hores s'ha convertit en una qüestió de màrqueting i d'una pugna entre diferents firmes comercials: “Els principals corredors són de Nike i difícilment afrontaran un repte d'aquesta magnitud a Berlín, on el patrocinador és Adidas, o a Londres, on ho és New Balance.” En aquest sentit, va trencar una llança per les curses dels grans campionats: “Per mi, la marató no és una qüestió de temps, sinó que és molt més important l'estratègia i la tàctica de cursa amb els altres rivals. Kipchoge, per exemple, va donar tota una lliçó en els Jocs de Rio.” Bordin, que va rememorar els seus últims quilòmetres als Jocs de Seül, va sentenciar: “La clau en la marató és arribar als metres finals amb benzina suficient.”