O caixa o faixa, capítol 2

“Vam riure, és del que es trac­tava. Més que pro­mo­ci­o­nar el par­tit era fer una cosa con­junta, riure, pas­sar-ho bé i treure tensió a la situ­ació.” Amb la dar­rera entrega de la fac­to­ria Blanc i Verd, Plata o plomo, la plan­ti­lla del Bor­dils afronta el tram deci­siu de la tem­po­rada i, després del pri­mer o caixa o faixa fa quinze dies amb el Tolosa, avui en té un altre amb el Nava, l'únic equip que ha gua­nyat a domi­cili (24-26) i que és a dos punts dels blanc-i-verds.

“Perquè és a casa i amb un rival directe, però la set­mana que ve juguem a la pista d'un equip que ens avan­tatja d'un punt. Quan ets a baix, cada set­mana tens una final. Has de sumar tant sí com no”, va adme­tre Pau Cam­pos, cons­ci­ent que entre avui i dis­sabte que ve es juguen bona part de la quarta per­manència a plata.

“Hem de con­tro­lar els ner­vis. Perquè en aquest par­tit el fac­tor emo­ci­o­nal comp­tarà molt: les rat­xes, els par­ci­als, les erra­des no forçades... Qui ho sàpiga con­tro­lar més s'endurà el par­tit”, adver­tia l'entre­na­dor del Bor­dils per al ter­cer par­tit de l'any a casa, mar­cat en el calen­dari, com el pri­mer. “Hi ha un altre fac­tor perquè Cova­donga venia sense pressió. El Nava està com nosal­tres, si perd marxa en des­cens. Cova­donga va jugar amb els nos­tres ner­vis i aquí poden aparèixer els de Nava, que ha fet una plan­ti­lla amb fit­xat­ges de renom i una pri­mera línia a cop de talo­nari. Sabem que hi ha juga­dors que ja s'estan ofe­rint a altres equips... No hi ha bon ambi­ent”, va remar­car l'entre­na­dor del Bor­dils, que asse­nya­lava la diferència amb els cas­te­llans, immer­sos en la lluita per la per­manència que el Bor­dils tan inte­ri­o­rit­zada té: “Nosal­tres sabem que on esti­gui l'equip nosal­tres l'any que ve hi serem. Ells, en canvi, esta­ran en un altre i molts dels seus juga­dors segui­ran jugant a plata si baixa l'equip. La moti­vació és dife­rent però el grau de sen­tir-ho i de com­promís també.”