Per eliminació

La Sansi va ser la protagonista de la cursa masculina a l'inici, amb tres atletes del club de Josep Lluís Blanco al davant, a ritmes prohibitius. Agrupats en vuit unitats, els de davant van anar perdent atletes a mesura que el final era cada cop més proper. Amb la majoria del públic entregat al selvatà Romeo, el penúltim producte de la factoria d'Isidro Jiménez al Lloret es va quedar sol amb Abderrahim El Jaafari quan faltven de dos terços de volta per acabar, i només llavors va prémer l'accelerador, per mirar de completar el títol amb el triomf en la cursa. En la recta d'arribada, El Jaafari –no té tres anys seguits de llicència en clubs catalans– ja tenia la victòria lligada i, per això, els dos primers van creuar la meta amb els braços aixecats, victoriosos. “Venia a fer un bon paper: quedar entre els cinc primers per entrar a la selecció pel campionat d'Espanya. M'esperava ser-hi, però no tant al davant” va dir Romeo. “No era la nostra lluita, n'havíem parlat amb l'entrenador i sabíem que eren estrangers, i com que el que volíem era fer un podi a nivell català... A poc a poc els hem pogut anar agafant. I només m'ha guanyat un d'ells” valorava el nou campió de Catalunya, que recordava el desenllaç: “No tenia pressa, sabia que eren cinc voltes i que si aguantàvem aquell ritme els atletes anirien caient. Al final hem quedat dos i no he pogut guanyar però estic molt content de com ha anat.”

A ritme

“Més o menys vinc de la muntanya i aquesta distància és la que em va bé. I més, sabent que hi havia pujada. Per això m'era favorable. Jo no faig res de pla, entreno cros. I com que sé que quan vaig bé és a ritme he sortit al meu perquè, s'hi m'ho jugava tot a l'esprint...” va explicar Laia Andreu després de guanyar una cursa que va liderar des de l'inici. Judit Pla, campiona el 2016 quan va ser segona darrere la britànica Jess Andrews (ara Martin), va ser l'única que la va seguir, en la distància. I Míriam Ortiz i Bàrbara Ramon, en primera instància, van formar un primer grup de quatre al davant, amb un perseguidor de tres i un altre més enrere, de cinc. Fins que Ramon es va posar tercera i veient la lluita al davant a uns metres. De lluita, tampoc gaire, perquè en el darrer gir, a la sortida del bosc i abans de la darrera pujada, Andreu va deixar Pla amb un canvi brusc, molt agressiu i efectiu: “M'esperava el canvi d'ella, que sé que en pla va bé. I per això m'anava guardant pensant que me'l faria. L'he fet jo, perquè pensava que seria ella i no me la volia jugar” va argumentar la internacional per Catalunya de raquetes de neu, molt superior.

Per clubs, la Sansi, Montornès i Rios Running van formar el podi masculí, i el femení va ser per a Granollers, Manresa i la Sansi.