atletisme
Campionat d'Espanya en pista coberta
Llorenç Sales, el tercer home
Atletisme. El migfondista de la Galera va completar amb Marc Alcalà i Adel Mechaal un triplet català en els 1.500 m sense precedents en 53 edicions del campionat d'Espanya en pista coberta
En un explosiu final de 1.500 m, Llorenç Sales (la Galera, 1988) va rubricar per una única centèsima el tercer lloc del campionat d'Espanya en pista coberta i va certificar la seva classificació per a l'europeu de Belgrad. Al davant seu, Marc Alcalà (1994) havia guanyat la partida a Adel Mechaal (1990) en la pugna pel títol en una prova en què els tres corredors catalans van acaparar les places del podi per primer cop en les 53 edicions del campionat. Aquests mateixos atletes ja van estar a punt de signar el triplet a Antequera el 2015, quan Mechaal va acabar primer; Alcalà, tercer, i Sales, quart. “No deixa de ser anecdòtic, però en tot cas parla molt bé del nivell de l'atletisme català. Normalment ja és la federació que acostuma a guanyar més medalles”, remarca el migfondista de la Galera.
Tot i ser el més gran dels tres medallistes catalans, Sales és el que atresora menys experiència en competicions internacionals. La seva ha estat una eclosió tardana fruit d'una trajectòria peculiar. “Vaig practicar atletisme fins als 18 anys, però llavors ho vaig deixar fins als 21. Rafael Flores és el que em va fer adonar que em podia dedicar seriosament a l'atletisme i em va encaminar cap al 1.500 m, perquè abans feia distàncies més llargues. El 2010 vaig ser tercer en el campionat d'Espanya promesa de 1.500 en pista coberta i després tercer en els 800 a l'aire lliure”, explica.
Després d'haver-se llicenciat en ciències de l'activitat física i de l'esport (CAFE) per la Universitat de Lleida i d'haver fet un màster en formació de professorat especialista en educació física, va decidir emigrar al Regne Unit. “Era l'època més forta de la crisi i vaig pensar que era el moment de viure aquesta experiència. Estava allotjat a casa d'una família. Vaig fitxar per un club d'atletisme, l'Stoke City, i compaginava els entrenaments amb una feina de cambrer”, recorda l'atleta del FC Barcelona, que es va estar al Regne Unit des de finals del 2012 fins a l'estiu del 2013. De tornada a Barcelona, Sales es va entrenar durant un temps amb Carles Lorente i des de fa tres temporades amb el seu actual tècnic, Carles Castillejo.
Debut a Amsterdam
Sales va debutar com a internacional el curs passat en l'europeu d'Amsterdam, però va quedar eliminat en les sèries de 1.500 m i es va quedar amb una sensació agredolça. “A veure si a Belgrad puc oferir la meva millor versió, independentment de si accedeixo o no a la final”, afirma el migfondista de la Galera. El blaugrana admet que a vegades li ha faltat més confiança en les seves possibilitats davant de les grans competicions. “Tinc moltes coses a millorar i una és competir amb una actitud més positiva, amb més determinació i sense témer cap rival”, subratlla. Una mentalitat que va saber reconduir a Salamanca, però que anteriorment va jugar-li una mala passada i va estar a punt de fer-li tancar la campanya de pista coberta abans d'hora després de la mala actuació en el míting internacional de Catalunya, a Sabadell.
D'altra banda, Sales no considera que la seva edat sigui cap obstacle per continuar progressant: “Tinc 28 anys i cada temporada vaig millorant. N'hi ha que en tenen 27 i estan estancats. Ningú sap què hauria passat si hagués fet eclosió abans i no me'n penedeixo d'haver viscut les experiències que he tingut. La plenitud física es pot aconseguir perfectament dels 28 als 30 i escaig.” L'atleta montsianenc es vol convertir en un assidu en els grans campionats internacionals i no amaga que somia competir en uns Jocs Olímpics a Tòquio el 2020.
