municipal
esports
Barcelona 2030, la nova aventura olímpica
Olimpisme · La comissió d'estudi de l'Ajuntament enterrarà en les seves conclusions la candidatura dels Jocs d'hivern del 2026, però no renunciarà a una futura candidatura, com demanen els alcaldes del Pirineu
La comissió d'estudi de l'Ajuntament de Barcelona que ha de decidir si enterra definitivament la candidatura per als Jocs Olímpics d'hivern del 2026 està pendent només d'una última trobada –encara sense data– en què es presentaran les conclusions. Es dona per fet que la renúncia als Jocs del 2026 no variarà, però les intervencions favorables dels alcaldes del Pirineu faran que la comissió proposi que Barcelona i Catalunya no renunciïn als Jocs d'Hivern i que s'aposti per una futura candidatura per al 2030. El comissionat d'Esports de l'Ajuntament, David Escudé, de fet, s'ha referit als Jocs i a Barcelona amb una cita ben explícita: “que la flama no s'apagui”.
Fins i tot el regidor de Barcelona en Comú Jaume Asens s'hauria mostrat favorable a no renunciar al somni olímpic. La regidora Maite Fandos, membre de la comissió per part del PDCat, té clar que les conclusions hauran de recollir les intervencions favorables a la candidatura “del noranta per cent dels que hi han participat”. “S'han posat en valor molts elements socials, d'impacte i de promoció i tot això haurà d'aparèixer, més enllà del debat de si som a temps de presentar una candidatura per al 2026, que certament anem justos, però també, com Escudé, vull que la flama no s'apagui.” “S'hauran de tenir en compte –afegeix– els canvis de criteri del COI, que s'hi haurien d'introduir.”
Sense oficina
El govern d'Ada Colau va acceptar en un ple del juliol del 2015 a contracor tirar endavant la comissió, a petició de CiU, el PSC, ERC i Ciutadans. Colau entenia que la decisió de renunciar als Jocs havia de ser definitiva. Una de les primeres decisions havia estat, de fet, tancar l'oficina de la candidatura del 2026, que era una herència de la que va crear Jordi Hereu per als Jocs del 2022. L'exalcalde va anunciar per sorpresa aquella candidatura el 15 de desembre del 2010. Ni el govern català n'estava informat.
La comissió, presidida pel tinent d'alcalde Jaume Collboni (PSC), ha fet en l'últim any una dotzena de sessions de treball. Els alcaldes Àngel Ros (Lleida), Ramon Moliné (Alp), Albert Piñera (Puigcerdà) i Albert Batalla (la Seu d'Urgell), entre d'altres, han defensat els efectes positius de la candidatura al Pirineu, per la millora de les infraestructures i les comunicacions sobretot a la Cerdanya i la potenciació de la marca Pirineu, que podria anar lligada a la de Barcelona. Amb tot, també s'ha advertit del perill que podria suposar per al medi ambient algunes actuacions a les estacions. En definitiva, es vol una candidatura sostenible econòmicament i amb el medi ambient. Els ponents han parlat en aquest sentit. Collboni va dir quan es va crear la comissió que si les conclusions portaven a proposar la candidatura, “la ciutat l'hauria de liderar”.
Els terminis
Una de les raons que dificulten salvar la candidatura del 2026 són els terminis. El mes passat ja hauria d'haver començat la negociació amb el COI i a l'estiu (15 de setembre) s'hauria d'enviar una carta signada per Ada Colau demanant oficialment els Jocs Olímpics. Després, la candidatura hauria de ser aprovada al novembre pel Comitè Olímpic Espanyol i la decisió final del COI es prendria el 2019.
2026
Hi ha molt poc marge de maniobra i poc temps per salvar la candidaturaCondicions més favorables
El comissionat per a la candidatura Barcelona-Pirineu 2022, Enric Truñó, va insistir en la compareixença en la comissió que la candidatura estava pensada per a uns Jocs sostenibles i realistes per a Catalunya. Des de llavors, de fet, el COI ha canviat les condicions per a les candidates per propiciar més candidatures, ja que cada vegada n'hi ha menys, fins i tot per als Jocs d'estiu. A partir d'ara, es permeten candidatures que incloguin territoris d'estats diferents, fet que permetria en una futura candidatura catalana per al 2030 associar-se amb estacions del Pirineu francès o fins i tot amb Andorra, que sempre ha tingut l'aspiració de ser l'escenari d'uns Jocs Olímpics. En tot cas, si la nova candidatura va endavant, el dossier es pot refer de dalt a baix. En el projecte per al 2022 l'esquí alpí es feia a les estacions de La Masella i La Molina i les proves de gel, a Barcelona.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024