Una inoportuna lesió al colze dret va tallar la progressió d'aquell jove vendrellenc que havia despuntat guanyant l'europeu cadet sub-16 i la prestigiosa Orange Bowl el 1978 amb disset anys acabats de fer. Gabriel Urpí (el Vendrell 1961) es va iniciar a les pistes de Brisamar (Coma-ruga) i les de Masia Blanca, i tot seguit va començar a exhibir les seves habilitats al Club Tennis Vendrell, entitat que van fundar el seu pare i un grup d'amics. Un tècnic del RCT Barcelona, Joan Ventura, el va incorporar a l'equip infantil del club. També va marxar a entrenar-se als Estats Units per complementar la seva formació. L'entrenador Harry Hoppman va informar a la federació espanyola de les qualitats del valor vendrellenc. També va passar esporàdicament per l'acadèmia del cèlebre Nick Bollettieri –el mentor d'André Agassi–, a Florida. Urpí va irrompre al circuit ATP amb bons resultats i va guanyar un títol ATP el 1985 a Agadir (el Marroc). Però la maleïda lesió al colze dret el va obligar a penjar la raqueta. Els metges no li donaven garanties si s'operava i, després d'un any de repòs, va plegar. Malgrat tot, en el seu periple professional –entre el 1979 i el 1988– va obtenir triomfs contra jugadors del nivell de Miroslav Mecir –el Gat–, Henri Leconte, Gunthard, Joan Aguilera i Tomas Smid. Malgrat l'ofuscació per haver de plegar en plena efervescència, va néixer abans d'hora el Gabriel Urpí entrenador, un estrateg modest i perseverant que s'ha centrat més en el circuit femení, però que també va dirigir Tomàs Carbonell, Fernando Vicente i Beto Martín. En categoria femenina ha tingut de deixebles Arantxa Sánchez Vicario, amb la qual va obtenir dos dels seus quatre títols de Grand Slam –Roland Garros 1994 contra Steffi Graf i l'obert dels EUA 1994– i també l'actual capitana de copa Davis i copa Federació, l'aragonesa Conchita Martínez. Va compartir més tard una llarga trajectòria vital (2005-2012) amb la italiana Flavia Pennetta, que el 2009 es va convertir en la primera italiana que va ascendir al top 10. Urpí, però, necessitava allunyar-se de l'estrès i dels viatges constants del circuit per compartir temps amb la seva família, i l'extennista Amélie Mauresmo li va proposar treballar al seu costat amb l'equip francès de copa Federació, precisament l'estabilitat que buscava. Arran dels contactes que va establir a França, els dos últims cursos ha viatjat 24 setmanes a l'any amb el jugador francès Nicolas Mahut, gran especialista en dobles que ha arribat a ser el número 1 amb ell al costat.

Enguany, ha iniciat una nova i estimulant aventura en el seu retorn al circuit WTA un cop completat el procés de descompressió. És el nou tècnic de la ucraïnesa Elina Svitolina, una de les jugadores joves amb més projecció del circuit. De moment, els resultats són òptims. Dos títols en dos mesos de curs –13 triomfs seguits abans de retirar-se per lesió dimecres a Kuala Lumpur– i un enlairament significatiu. Svitolina es va convertir dilluns amb 22 anys en la segona jugadora més jove rere la nord-americana Madison Keys, que se situa entre les deu millors del món (10a) i en la primera ucraïnesa que accedeix al top 10. Un altre èxit al palmarès d'un personatge que destaca també per les seves qualitats personals. Només cal veure el sentiment de l'entranyable i ja retirada Flavia Pennetta quan va anunciar la separació: “Era una amic, un germà.”