Després de la remuntada del Barça contra el PSG al Camp Nou, l'entrenador del Bordils, Pau Campos, va fer una piulada a Twitter que deia el següent: “Avui que es parla tant de miracles esportius us convido dissabte a veure'n un que fa quatre anys que dura.” Per a un club com el Bordils segellar per quarta temporada seguida a permanència en la categoria de plata de l'handbol estatal és gairebé més que un miracle sobretot havent de sobreviure cada temporada amb una plantilla més jove que l'anterior.

El partit d'ahir va tornar a ser un exercici de supervivència contra un rival que també s'hi jugava les garrofes. La sortida de l'equip, amb l'empenta del públic, va ser boníssima i les primeres diferències, de fins a cinc gols (10-5) feien preveure una tarda sense patiment. Error. Després de fallar un gol cantat en un contraatac l'equip es va desconnectar i el Cajasur a poc a poc va anar retallant diferències fins a igualar un altre cop el partit.

Anar al vestidor semblava una benedicció per als de Campos, però a la tornada a la pista les coses no van millorar. Morales clavava gols de totes les posicions i els visitants van situar-se al davant. Amb tot, ells tampoc tenien les idees clares i el partit va convertir-se en una guerra de nervis en què només un semblava que sobreviuria. A tres minuts del final el 21-22 semblava letal perquè als de casa els costava Déu i ajuda marcar. Mario Martínez va forçar llavors una exclusió i Sergi Mach va aprofitar la superioritat per igualar el matx (22-22). La defensa posterior va ser bona i una ràpida recuperació va propiciar el 23-22 davant l'eufòria de l'afició. Al Cajasur li quedava un últim cartutx: trenta segons per mirar d'aconseguir l'empat. La pilota va anar a les mans de Julián, que va xutar però entre González, el porter i Combis –que va agafar el rebot– van evitar el gol. La pilota va anar a les mans de Dalmau, que va clavar el 24-22 des del camp propi.