Amb vuit punts de diferència respecte del primer lloc de descens –el catorzè, ocupat per l'Amenabar– i sis jornades per disputar-se, la permanència del Bordils en la divisió d'honor de plata és gairebé un fet consumat. En només unes setmanes la salvació hauria de ser certificada de manera matemàtica. Encara queda més d'un terç de volta perquè s'acabi la temporada, però que la salvació arribi tan aviat no significa que la temporada hagi estat més fàcil que altres anys. L'entrenador del Bordils, Pau Campos, considera, de fet, que el seu equip no ho havia tingut mai tan difícil: “És l'any en què ho hem passat més malament, amb diferència, perquè veies els jugadors patir, i que no acabaven de sortir les coses, sobretot en el primer tram de la temporada.”

Per al primer porter del Bordils, Jordi González, la clau per tenir la salvació gairebé assegurada en aquest moment de la temporada és haver encarat amb èxit els partits decisius, que per capricis del calendari han arribat concentrats a l'inici de cada volta: “Ha donat la casualitat que teníem els equips de la nostra lliga al principi de cada volta i que hem sabut mantenir tant a fora com a casa les ganes i la intensitat. Acumulem cinc victòries consecutives, que són deu punts. Ara vindran els equips més potents, però tenim la tranquil·litat d'haver fet la nostra feina.”

Campos confirma les impressions de González, i afegeix: “Teníem els rivals directes concentrats al principi de cada volta. Això és bo per a alguns aspectes i dolent per a d'altres. Bo perquè si fas la feina agafes punts i confiança, però si falles et trobes que després et ve la part difícil del calendari i cada punt se't complica.” El tècnic blanc-i-verd creu fermament que, quan l'equip va començar l'aventura a plata, ningú es podia imaginar que salvaria la categoria quatre cops consecutius: “No s'ho podia esperar ningú. El primer any molts pensaven que ja seria molt si baixàvem amb dignitat, i només els més optimistes creien que ens podíem salvar patint molt.” Un mèrit enorme, tenint en compte la modèstia del club. “Cada any baixen tres equips que ens superen en pressupost i recursos. I nosaltres no baixem. Alguna cosa fem bé”, assegura Campos, que lloa la feina conjunta del club, però, sobretot, l'entrega dels jugadors: “Cal agrair el seu comportament. Quan puges la il·lusió és molt alta, però després és normal que baixi. Ells, en canvi, l'han mantinguda a dalt de tot. És un plaer entrenar-los.”

En aquest sentit, González elogia l'actitud dels jugadors més joves, que han col·laborat a fer menys traumàtica l'absència de peces clau com Edu Nonó i Esteve Ferrer, que han canviat d'equip, i de David Masmiquel, que s'ha retirat: “Els jugadors més joves, com Arnau Palahí, Sergi Mach i Jairo Montes, han agafat protagonisme i han fet una temporada magnífica. I si hem fet tots aquests punts és també gràcies a ells. Els jugadors estem molt contents i animats i en els sis partits que queden ho intentarem donar tot.”

Entre la quarta i la cinquena temporada del Bordils a divisió d'honor de plata ja només s'hi interposa la delicada situació del club, que no va trobar relleu per dirigir la junta en les últimes eleccions. En les properes setmanes se n'han de tornar a convocar. Campos es mostra confiat que, finalment, sortirà un grup de gent que tirarà el club endavant: “Els inputs que m'arriben és que se solucionarà. Hi ha persones que ja hi treballen. Crec que tot tornarà a la normalitat.”