Handbol

L'any a plata més difícil

Handbol. El Bordils té la salvació gairebé assegurada quan encara falten sis jornades, però Pau Campos creu que ha estat la temporada en què l'equip ho ha passat més malament

Amb vuit punts de diferència res­pecte del pri­mer lloc de des­cens –el catorzè, ocu­pat per l'Ame­na­bar– i sis jor­na­des per dis­pu­tar-se, la per­manència del Bor­dils en la divisió d'honor de plata és gai­rebé un fet con­su­mat. En només unes set­ma­nes la sal­vació hau­ria de ser cer­ti­fi­cada de manera matemàtica. Encara queda més d'un terç de volta perquè s'acabi la tem­po­rada, però que la sal­vació arribi tan aviat no sig­ni­fica que la tem­po­rada hagi estat més fàcil que altres anys. L'entre­na­dor del Bor­dils, Pau Cam­pos, con­si­dera, de fet, que el seu equip no ho havia tin­gut mai tan difícil: “És l'any en què ho hem pas­sat més mala­ment, amb diferència, perquè veies els juga­dors patir, i que no aca­ba­ven de sor­tir les coses, sobre­tot en el pri­mer tram de la tem­po­rada.”

Per al pri­mer por­ter del Bor­dils, Jordi González, la clau per tenir la sal­vació gai­rebé asse­gu­rada en aquest moment de la tem­po­rada és haver enca­rat amb èxit els par­tits deci­sius, que per capri­cis del calen­dari han arri­bat con­cen­trats a l'inici de cada volta: “Ha donat la casu­a­li­tat que teníem els equips de la nos­tra lliga al prin­cipi de cada volta i que hem sabut man­te­nir tant a fora com a casa les ganes i la inten­si­tat. Acu­mu­lem cinc victòries con­se­cu­ti­ves, que són deu punts. Ara vin­dran els equips més potents, però tenim la tran­quil·litat d'haver fet la nos­tra feina.”

Cam­pos con­firma les impres­si­ons de González, i afe­geix: “Teníem els rivals direc­tes con­cen­trats al prin­cipi de cada volta. Això és bo per a alguns aspec­tes i dolent per a d'altres. Bo perquè si fas la feina aga­fes punts i con­fiança, però si falles et tro­bes que després et ve la part difícil del calen­dari i cada punt se't com­plica.” El tècnic blanc-i-verd creu fer­ma­ment que, quan l'equip va començar l'aven­tura a plata, ningú es podia ima­gi­nar que sal­va­ria la cate­go­ria qua­tre cops con­se­cu­tius: “No s'ho podia espe­rar ningú. El pri­mer any molts pen­sa­ven que ja seria molt si baixàvem amb dig­ni­tat, i només els més opti­mis­tes cre­ien que ens podíem sal­var patint molt.” Un mèrit enorme, tenint en compte la modèstia del club. “Cada any bai­xen tres equips que ens superen en pres­su­post i recur­sos. I nosal­tres no bai­xem. Alguna cosa fem bé”, asse­gura Cam­pos, que lloa la feina con­junta del club, però, sobre­tot, l'entrega dels juga­dors: “Cal agrair el seu com­por­ta­ment. Quan puges la il·lusió és molt alta, però després és nor­mal que baixi. Ells, en canvi, l'han man­tin­guda a dalt de tot. És un plaer entre­nar-los.”

En aquest sen­tit, González elo­gia l'acti­tud dels juga­dors més joves, que han col·labo­rat a fer menys traumàtica l'absència de peces clau com Edu Nonó i Esteve Fer­rer, que han can­viat d'equip, i de David Mas­mi­quel, que s'ha reti­rat: “Els juga­dors més joves, com Arnau Palahí, Sergi Mach i Jairo Mon­tes, han aga­fat pro­ta­go­nisme i han fet una tem­po­rada magnífica. I si hem fet tots aquests punts és també gràcies a ells. Els juga­dors estem molt con­tents i ani­mats i en els sis par­tits que que­den ho inten­ta­rem donar tot.”

Entre la quarta i la cin­quena tem­po­rada del Bor­dils a divisió d'honor de plata ja només s'hi inter­posa la deli­cada situ­ació del club, que no va tro­bar relleu per diri­gir la junta en les últi­mes elec­ci­ons. En les pro­pe­res set­ma­nes se n'han de tor­nar a con­vo­car. Cam­pos es mos­tra con­fiat que, final­ment, sor­tirà un grup de gent que tirarà el club enda­vant: “Els inputs que m'arri­ben és que se solu­ci­o­narà. Hi ha per­so­nes que ja hi tre­ba­llen. Crec que tot tor­narà a la nor­ma­li­tat.”

El Bordils va igualar la seva millor ratxa de victòries

Amb la victòria en la 24a jornada contra el Cajasur (24-22), el Bordils va igualar la seva millor ratxa en la segona màxima categoria de l'handbol espanyol, que és de cinc victòries. La sèrie de l'equip de Pau Campos va començar contra el Nava (28-24) i va continuar contra l'Amenabar (18-19), el Cisne (30-25) i el Gijón (24-31). Cinc victòries consecutives que només havia aconseguit un cop, a l'inici de la seva temporada de debut. Entre les jornades cinc i nou es va imposar contra el Pozoblanco (34-24), el Zamora (28-33), l'Antequera (35-31), l'Ereintza (30-31) i l'Alcobendas (29-26). Les dues següents millors ratxes del Bordils van ser de tres victòries consecutives, una en el seu primer any a plata (entre les jornades 27 i 29) i l'altra la temporada següent (entre les jornades 6 i 8).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)