Ciclisme
Volta Ciclista a Catalunya
Valverde floreix amb la primavera
La seva estació preferida esportivament parlant és la primavera, l'època en què es disputen les clàssiques que llueixen en un palmarès bastíssim. I la primavera és l'estat en què sembla instal·lat permanentment. Als 36 anys, Alejandro Valverde (Movistar) era un dels corredors més veterans dels 198 que van sortir de Calella dilluns passat. Però l'edat no ha estat pas un obstacle, sinó un fet circumstancial que converteix en una virtut més i que li permet ser un dels corredors més en forma del món ara mateix. El seu inici de temporada ha estat increïble i a Catalunya n'ha estat un exemple. Marxa amb tres etapes a la butxaca –les dues de muntanya i la d'ahir a Montjuïc– una segona posició a Reus i, per damunt de tot, amb el domini de la general sense cap mena de dubte. Ningú li ha pogut fer ombra. S'havia guanyat la condició de màxim candidat a la victòria final després de la victòria del Movistar a la contrarellotge per equips de Banyoles, però la sanció dels comissaris UCI amb un minut el van obligar a recuperar 46 segons a Froome. Res l'ha aturat. Confiant amb les seves cames i amb una nòmina de gregaris de luxe encapçalada per Marc Soler, va tornar a guanyar la Volta amb una exhibició darrere de l'altra.
Valverde marxa de Catalunya fent una mica més gran el seu palmarès. Ja suma 104 victòries de professional i a Catalunya ha guanyat set etapes. Però sobretot amb la confiança i la certesa que a l'horitzó l'espera una altra primavera en què intentarà repetir victòries a la Fletxa valona i a la Lieja--Bastogne-Lieja, curses que ja ha guanyat en quatre i tres ocasions, respectivament.
Ahir, Valverde va aparèixer exultant després de tornar a evidenciar la seva superioritat i va recordar la penalització que va rebre el Movistar a Banyoles. “Vam quedar tercers a la contrarellotge oficialment i després l'equip ha treballat molt bé. M'he trobat molt bé i al final totes les etapes que he guanyat han servit per demostrar que ens van privar d'aquesta gran contrarellotge que vam fer. Volia guanyar, però encara volia guanyar més després del que va passar.” Amb tot, va reconèixer que estava sorprès pel monopoli que ha imposat a la carretera. “Sabia que estava bé, vaig entrenar-me els últims dies amb algun company a Andorra amb sensacions molt bones, però feia un mes que no competia després d'Andalusia. I tenia rivals que estaven al 100 per 100 com Alberto Contador.”
També va admetre que la victòria ha estat més fàcil que la del 2009: “Dins del complicat, aquest any ha estat més fàcil guanyar que el 2009. Les sensacions han estat millors, amb grans rivals al costat. Aquella victòria em va encantar i aquesta, encara que sigui vuit anys després, em continua encantant”. Finalment va parlar del seu secret: “El bo que tinc és que sempre soc aquí: ja sigui en una volta de tres setmanes com en una clàssica. Sempre hi soc per poder vèncer. És difícil estar sempre a un bon nivell, però jo, dins de la complicació, puc portar-ho bé.”