Monopoli telefònic

El Movistar ha demostrat per què és el número u del món i ha dominat gairebé totes les facetes de la Volta. Havia preparat la cita amb deteniment i ha obtingut resultats. Va dominar la crono de Banyoles, encara que al final el van relegar a la tercera posició. Dos dels seus corredors han estat els noms propis de la cursa: Alejandro Valverde i Marc Soler. L'actuació del murcià simplement ha estat esplèndida. Ha revalidat la victòria del 2009 i, com el 2015, s'ha endut tres etapes. Ha guanyat en alt (La Molina i Lo Port) i a l'esprint. Alberto Contador i Chris Froome no li han fet ombra. D'altra banda, el vilanoví s'ha destapat. És una sorpresa entre cometes, com va reconèixer un dels seus directors, José Luis Arrieta, a L'Esportiu, perquè se li suposa un futur prometedor, però possiblement la tercera posició final ha superat les expectatives més optimistes. Per a la memòria quedarà la imatge de Soler a Lo Port entre tres dels millors ciclistes del món i imprimint un ritme que els costava seguir.

Canvis que han reeixit

La contrarellotge per equips de Banyoles i l'ascens a Lo Port, dues de les novetats d'enguany, han suposat dos dels moments més espectaculars. Els 41 quilòmetres al Pla de l'Estany no només van ser un espectacle per als amants del ciclisme, sinó que els protagonistes, conscients de la transcendència, es van preparar minuciosament i es van entregar al màxim per no quedar despenjats tot just començar. Els vuit quilòmetres d'ascens a un dels sostres de les Terres de l'Ebre va propiciar un frec a frec sense reserves entre els tres tenors de la Volta per una carretera sinuosa i que s'enfilava.

El punt conflictiu

A la Volta tampoc li ha faltat polèmica. Els comissaris de l'UCI van quedar en evidència amb la sanció al Movistar amb un minut per considerar que José Joaquín Rojas havia empès dos companys durant la crono, una acció punible segons el reglament. Més enllà de valorar si hi va haver irregularitat o no –hi ha qui considera que va ser rigorosa i que no hi va haver impuls–, és incomprensible que dimarts al vespre els jutges decidissin castigar només tres ciclistes i, dimecres al matí, tot l'equip, quan la normativa deixa clar que les sancions en una crono per equips afecten tot l'equip.

Ciclisme amb majúscules

Ni els organitzadors, ni els directors ni els corredors haurien imaginat que la cursa s'estriparia en un dels ports més irrellevants de la vintena que hi havia en els més de 1.100 km. Durant l'ascens a Bot, de tercera categoria, en una carretera estreta i amb revolts, Chris Froome va perdre el contacte amb el grup de davant i les possibilitats de lluitar per la victòria final. L'Sky i el seu cap de files no s'havien col·locat bé, un fet impropi d'ells. Els rivals ho van aprofitar per deixar-los enrere, a ells i a bona part del pilot. Els 150 km restants van obrir una bona escletxa: Froome va cedir 26 minuts i 47 corredors van entrar fora de control i van ser desqualificats.

Greipel, en blanc

El duel en els esprints entre dos dels principals especialistes mundials –Bouhanni i Greipel– es preveia un dels moments àlgids de la cursa–. Però l'italià Davide Cimolai (FDJ) es va colar a la festa el primer dia a Calella i el francès es va haver de conformar amb la segona posició i l'alemany, amb la cinquena. Amb tot, Bouhanni se'n va poder rescabalar a Igualada, on va acabar la quarta etapa, i va superar el mateix Cimolai, mentre que Greipel va quedar despenjat. Però tot i no complir l'objectiu, no es va rendir i va acabar.

Froome i Contador

Continuen sense guanyar la Volta. Era l'inici europeu de Froome, i només el tall inesperat a Bot va evitar que acabés al podi per primer cop, mentre que el madrileny acumula un altre segon lloc després de la volta a Andalusia i de la París-Niça. És aviat per treure conclusions, però se'ls espera forts al juliol en el Tour.