El Barça recupera el passat
Voleibol. Amb un bloc de jugadors del planter, acaba en un brillant setè lloc i se salva sense patiments en la temporada del retorn a la superlliga, l'elit a la qual va haver renunciar el 2011
El retorn esperat del Barça a la superlliga de voleibol s'ha saldat amb una temporada brillant en el marc d'un equip modest pràcticament amateur. El grup ha assolit l'objectiu de la permanència sense passar angúnies. De fet, la va rubricar en la setzena jornada quan encara en faltaven sis per al final de la fase regular, a la pista del Mediterráneo de Castelló. Amb el tècnic debutant en la superlliga masculina David Lorente (Barcelona, 1971) al capdavant –havia estat segon entrenador a l'Eivissa però mai havia dut les regnes com a màxim responsable–, el Barça s'ha fet fort a la seva pista i ha tancat el curs en la setena posició amb deu victòries en 22 partits –set a la seva pista i tres a domicili–, a més de plantar cara, per exemple, al totpoderós CAI Terol, contra el qual va perdre per 3-2 a fora esgarrapant un punt valuós o de vèncer a casa el Can Ventura Palma (3-1) –el campió de copa– i el Río Duero San José de Sòria (3-0).
La secció blaugrana va jugar per primer cop a l'elit entre el 1971 i el 1975 i en una segona etapa entre el 2008 i el 2011. L'actual, per tant, ha estat la vuitena aparició. Les dues millors classificacions de la història van ser dos tercers lloc en les temporades 1973/1974 i en la 2010/2011. L'estiu del 2011, la directiva del Barça va decidir retallar el pressupost de les seccions i l'equip blaugrana, que havia de jugar a Europa, hi va haver de renunciar. Curiosament, aquell mateix estiu també va haver de plegar ofegat econòmicament el Sant Pere i Sant Pau, que havia bastit una trajectòria de tretze temporades a l'elit. La feina amb el planter va permetre recuperar la màxima categoria cinc anys després i la primera experiència de la nova etapa a l'elit ha estat brillant, amb la participació de jugadors com l'atacant per quatre i el receptor Àngel Galindo, el col·locador Sergi Arranz, el lliure Aaron Gámiz i el central Jordi Marcé, que ja van formar part dels projectes anteriors quan encara eren molt joves i que ara, força més experimentats, han tornat a ser bàsics. “Són l'essència. Ja van estar al Barça i han estat bàsics una altra vegada”, explica Lorente. Aquests homes i els dos búlgars fitxats, Vlasev i Petrov, han estat la base. La directiva negocia ara la renovació del tècnic i té la intenció de mantenir el bloc. La prioritat de Lorente és seguir: “Ser tècnic del Barça és un somni, però aquesta és la meva professió i també he de preveure altres factors.”
El SPiSP torna a l'elit sis anys després
La història del Barça i del Sant Pere i Sant Pau ha tingut paral·lelismes en els últims anys i tots dos es retrobaran el curs vinent. L'equip del barri tarragoní, entregat a aquest esport des de fa tres dècades, va obtenir dissabte el seu quart ascens a l'elit amb un equip jove forjat majoritàriament en el seu planter i amb la incorporació d'alguns dels jugadors catalans amb més futur. El SPiSP ja va guanyar la copa de la seva categoria de manera brillant. El club, però, haurà de guanyar la batalla econòmica, perquè necessitaria incrementar uns 100.000 euros el seu pressupost per jugar a dalt. El SPiSP està en mans d'una junta gestora arran de la dimissió de la directiva que encapçalava Martín Pilar, el president que va fer la travessia pel desert. Ara el cap visible és l'històric Alfonso Periáñez.