esports
Catalunya, l'inaturable bressol de l'activitat física
Política esportiva. El nombre de catalans que practiquen esport ha augmentat fins a un 82% des del 1980 i supera ja la mitjana europea
Cada cop són més els catalans que s'animen a integrar l'activitat física –i els seus beneficis– a la seva vida quotidiana. En concret, les darreres xifres recollides per l'Observatori Català de l'Esport amb l'ajut de la consultoria Itik de Jordi Viñas revelen un creixement del 82% del nombre de catalans que practiquen esport, reglat o no, setmanalment en comparació amb els que ho feien l'any 1980, dada que col·loca el territori català per sobre de la mitjana que ostenten Espanya i Europa.
En aquest sentit, un dels públics més enfortits de les incipients i constants polítiques que promouen una vida saludable són els joves compresos entre els 6 i 16 anys, com assegura l'estudi presentat dijous passat al Museu Colet a càrrec de la Generalitat de Catalunya en relació amb els deu anys d'història de l'Observatori Català de l'Esport, el qual detalla que fins a un 72,8% de l'alumnat escolaritzat de 1r de primària fins a 4t d'ESO al territori català realitza qualsevol tipus d'activitat física almenys un cop a la setmana. Tot i l'excel·lent dada, només el 41% d'aquests compleixen amb els requeriments suggestionats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana fer exercici seixanta minuts al dia.
Qualitativament, una de les inquietuds que presenta els estudis és una significant diferència entre la pràctica esportiva entre nois i noies, un 78% per un 68% respectivament, que s'agreuja principalment a l'inici de l'educació secundària quan moltes abandonen l'exercici físic i fan baixar l'estadística d'un 77% a un 61%.
L'informe, tanmateix, apunta que la tendència és exponencialment creixent i inaturable en l'àmbit global (45%). La clau, però, és que, mentre en els joves predominen els esports col·lectius com ara el futbol i la dansa, en edats superiors (entre els 40 i els 60 anys) la balança es declina cap a esports entesos com a no reglats, com el running i el muntanyisme.
D'altra banda, segons l'estudi elaborat pel Centre d'Estudis UPF Sports Lab, l'esport es referma com un sector sòlid i rellevant (2% del PIB), i alhora com una font de creació de llocs de treball per als catalans (3,2% d'ocupació).
En definitiva, Catalunya ha emergit des dels anys vuitanta com un bressol popular de pràctica esportiva inaturable.
LA DADA
Les dones més esportistes
L'altra dada esperonadora dels estudis és el frenètic creixement de la incorporació de la dona a l'esport. En percentatge ha crescut del 37% de dones esportistes del 2005 al 40,2% del 2014. I encara en ascens. Significativament, a majors edats, la diferència és menor, ja que entre els més grans de 65 anys, són les dones les que més es vesteixen de curt. La darrera cursa d'El Corte Inglés és el preludi d'aquesta tendència positiva en què les dones superen els homes.