Hoquei sobre herba
Un tango a Eindhoven
Lucas Vila, Pedro Ibarra i Mati Rey, campions olímpics amb l'Argentina en els Jocs de Rio, volen repetir la gesta assolida en els Jocs a l'Euro Hockey League, aquesta vegada, amb la samarreta del Polo
Al bessó dret, Lucas Vila hi té tatuades les anelles olímpiques. També va triar el mateix lloc Pedro Ibarra per marcar-se la medalla d'or que la selecció argentina va guanyar l'estiu del 2016. “Però realment la vam guanyar?”, diu somrient Vila, davanter del Polo. “Encara no ens ho creiem. Suposo que a mesura que passin els anys anirem fent-nos a la idea que la vam fer molt grossa”, diu Mati Rey, el tercer campió olímpic argentí del RC Polo de Barcelona. “Seguim en un núvol”, coincideixen.
Tots tres representen una part important de la columna vertebral d'un Polo que demà (15 h) enceta el seu camí cap a l'Euro Hockey League, la màxima competició continental. A Eindhoven, el conjunt barceloní hi disputarà el KO16 contra el Grunwald Poznan i un hipotètic encreuament de quarts de final a la recerca de la classificació per a la final a quatre de la competició. “Hem d'anar pas a pas. Aquí no partim dins la llista de favorits com passa en la lliga i en la copa”, diu Pedro Ibarra, que va fitxar pel Polo aquest estiu. “Tot i això, hi havia més possibilitats de guanyar l'EHL amb el Polo que la selecció argentina guanyés la medalla d'or en els Jocs. Ningú ens donava com a favorits”, afegeix Ibarra somrient. Segur que la resta de rivals els miraran de manera diferent sabent que hi ha tres campions olímpics i jugadors del nivell del Sander Baart, l'Àlex Casasayas, el David Alegre, entre d'altres... Tot ajuda perquè ens mirin amb respecte”, diu Mati Rey, que lamenta la sensible baixa de Xavi Lleonart, un dels referents ofensius de l'equip.
El Polo arriba a la cita d'Eindhoven amb la moral pels núvols després de proclamar-se, matemàticament, campió de la lliga regular diumenge passat i alçar la copa del Rei fa un parell de setmanes. “Assolir tots els objectius ens dona un plus de tranquil·litat per afrontar l'EHL, però és clar, quan comences un torneig d'aquesta magnitud tot el que ho precedeix no val per a res”, diu Lucas Vila que considera que l'equip està en un moment de forma molt bo. “Tenim un cos tècnic que ens analitza molt i que sap com hem de treballar per arribar a aquesta part del curs com a motos”, afegeix Rey.
L'ombra dels conjunts holandesos, alemanys i belgues és present quan els equips catalans viatgen per Europa. “Estan un graó per sobre. Això ho marca, sobretot, la circulació de pilota. Ells la tenen molt alta i fallen molt poques passades”, explica el davanter Lucas Vila. “No tenim el ritme que tenen els alemanys i els holandesos, però tenim bons jugadors. Crec que l'equip és capaç de guanyar qualsevol, però també és capaç de perdre amb qualsevol”, considera Ibarra, defensa del conjunt barceloní.
El Polo es veurà les cares demà amb el Gruanwald Poznan polonès, un rival que, a priori, no hauria de crear gaires problemes als catalans. “La teoria diu que som favorits, però s'ha de guanyar de totes maneres. I sabem que el següent encreuament serà molt complicat. En l'esport sempre pot passar de tot i no volem pensar que guanyarem el primer partit fàcilment”, diu Ibarra, que no es refia del rival. “Hem vist algun vídeo que no ens ha donat gaires pistes”, afegeix el defensor del Polo. Vila, que enguany viu el seu segon any a Barcelona, considera que l'equip s'ha de mostrar sòlid defensivament, i si això funciona donarà seguretat a l'hora d'atacar. “Som un engranatge que funciona, perquè aprofita molt les millors virtuts de cada jugador”, considera Rey. El migcampista del Polo admet que, per l'aparent fragilitat del rival en els vuitens de final, ja s'ha imaginat un K08 contra el Kampong holandès –juga contra el Rott Weiss Colònia alemany–, actual campió i en el qual milita l'exjugador del Polo Salva Piera. “Encara no ens hem enviat cap whatsapp però segur que cauen”, diuen Vila i Rey.
Comença l'Euro Hockey League, la competició que genera més il·lusió a un Polo que no té èxit a Europa des de l'any 2004. “És com allò que no hem aconseguit i, és clar, ho vols més que res”, diu Ibarra. Segur que si el Polo treu l'essència competitiva de la selecció argentina l'objectiu serà més a prop.