POL TOLEDO
TENNISTA
“Jugar molts tornejos no t'assegura fer-ho bé”
El selvatà ha guanyat un torneig individual i tres de dobles a Tunísia
“Són d'una categoria superior i els vull fer tot l'estiu”, diu
En dobles jugues més alliberat. Perquè no és tan important i, la veritat, m'hi estic trobant bé
Pol Toledo (Maçanet de la Selva, 1994) ha guanyat les darreres setmanes el seu tercer torneig de Futures, després dels que va aconseguir el 2013 a Egipte i l'any passat també a Tunísia. Un títol, l'individual, que afegeix als tres de dobles en el mateix circuit de promeses, amb tres parelles diferents: Oriol Roca, Jordi Muñoz i Sergio Martos.
L'estada a Tunísia ha provat. Torna?
Aniré a Itàlia o a Tunísia, depèn. Aquest maig vull començar a jugar els Challengers, són a Itàlia. Potser jugaré un parell de setmanes a Tunísia, que hi ha dos tornejos que vull fer, també aquí a Catalunya. Ho hem de decidir amb l'entrenador.
De què depèn, dels resultats?
Sí, dels resultats... Però també dels Challengers, al maig i a principis de juny els vull començar a jugar, són d'una categoria superior i els vull fer tot l'estiu. Són del rànquing 100 fins al 350 o 400. I com que ara no defenso cap punt, perquè l'any passat no em va anar bé en aquesta part del calendari i fins al novembre no defenso res... Ho intentaré.
El 2016 va guanyar un Future al març. Després van venir les lesions?
Sí, el problema va ser que vaig començar molt bé. Però llavors em vaig lesionar en un torneig al gener i, és clar, com que havia de defensar els punts vaig començar a jugar Futures i Challengers. I no em va anar bé. Després em vaig trencar l'abductor: vaig estar dos mesos parat i, a principis de desembre, va ser l'abdominal. Per això he estat tant temps sense competir. Se'm va fer un edema i no em recuperava.
Té aquests problemes superats?
Era estrany, mai m'havia lesionat. I van ser dues de cop: una jugant un partit de semifinals i l'altra, entrenant-me. La primera, encara, però la segona va fer que estigués tres mesos sense poder sacar. Amb l'edema, anava tot molt lent i per això fins ara no m'he recuperat. Fins fa un mes, que vaig començar a Tunísia.
I ha jugat molt en dobles, també. És per un tema de preparació?
No ho sé, la veritat. Vaig començar a jugar sempre amb el mateix company i en aquesta ocasió només ho vam fer en l'últim torneig, que vam guanyar. Amb qui jugo millor és amb en Sergio Martos. Però com que no vam coincidir fins a l'última setmana he jugat amb un altre amic... En dobles jugues més alliberat. Perquè no és tan important i, la veritat, m'hi estic trobant bé. T'obliga a jugar dos partits cada dia però aquestes setmanes ho vaig fer per seguir en competició. En individual no m'esperava avançar molt...
Com afronta aquest proper calendari, doncs, millor que fa un any?
L'any passat em vaig crear unes expectatives massa altes. Mai havia començat tan bé una temporada i aquest any, amb l'experiència... La setmana que ve ja volia jugar i els entrenadors m'han frenat: duc molts partits i poc entrenament, i ara m'entrenaré aquestes setmanes a Barcelona i després competiré. De l'any passat he après que quan jugues molt i no t'entrenes perds molt la condició. No tant de físic com en tennis: si no t'entrenes i jugues vas agafant mals vicis, amb els cops. I m'ha anat bé per això: m'entreno dues setmanes a casa i, ja que he començat tard l'any, l'acabaré tard.
Amb 22 anys també deu costar...
El que vols és sumar punts cada setmana. T'adones, amb els anys, que a vegades jugar molts tornejos no t'assegura jugar bé. I al final va millor fer dos tornejos i entrenar-te dues setmanes que et van millor els dos tornejos, que si en jugues quatre i no te'n va bé cap.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.