ANTONIO GARCÍA
JUGADOR DEL FC BARCELONA LASSA D'HANDBOL
“Aquest escut t'exigeix lluitar per guanyar-ho tot”
“Venir al Barça m'ha fet recuperar la il·lusió per l'handbol, que potser me n'havia oblidat”
“La clau és l'autoexigència que s'imposa cadascun dels jugadors i entrenadors”
Antonio García (la Llagosta, 1984) se sent un nen de nou. Li brillen els ulls plens de sinceritat quan assegura que aterrar al Barça li ha fet recuperar la il·lusió per l'handbol. Un jugador polivalent, sacrificat que, dins la ferocitat dels seus 191 cm d'alçada, amaga encara la passió del noi jove que va deixar Granollers per emprendre el seu viatge cap a l'èxit.
Es compleix un mes des que va aterrar a can Barça. Com ha estat la teva integració?
Des del primer dia estic gaudint com un nen petit. Aquest any, al Kölding, no m'hi acabava de trobar a gust, per això segurament venir al Barça m'ha fet recuperar la il·lusió, que potser me n'havia oblidat una mica. Estar a casa, en aquest club, amb aquest entrenador i amb aquests companys m'està fent tornar a estimar l'handbol com sempre he fet.
I el seu rendiment esportiu?
Fantàstic. Pel que fa al joc, sempre m'hi he trobat a gust. Al principi era molt complicat agafar-ho tot ràpid perquè tenim una infinitat de sistemes tàctics i dinàmiques de joc ben diferents a les quals estava acostumat, però quan estàs envoltat de grans jugadors i tècnics tot és molt més fàcil. Però sobretot vull destacar la feina que han fet en Pasqui i l'Óliver amb mi amb el vídeo intentant que pogués agafar ràpidament els conceptes i el nivell dels meus companys. M'he sorprès a mi mateix de tan de pressa que m'he adaptat a aquests enormes jugadors.
Quan es va lesionar en Lasse, esperava ser vostè l'escollit per substituir-lo?
De cap manera. Quan em va trucar en Pasqui va ser la millor sorpresa que podia rebre. Em trobava en un moment delicat a Kölding, i quan em va trucar el millor equip del món, i en un moment en què s'estan jugant tots els títols, se'm va obrir el cel.
No poder jugar la Champions va ser algun impediment?
És impossible dir que no al Barça. Venir a aquest club saps que implica guanyar títols. En qualsevol cas, amb el Kölding tampoc jugava la Champions, sinó l'EHF. Fins i tot si l'hagués jugat allà hauria vingut sense pensar-ho.
El Barça ja és campió de lliga per setè any consecutiu i enllaça 151 partits invicte a l'ASOBAL. Ara que ho viu des de dins, quina creu que és la recepta?
La clau és l'autoexigència que s'imposen els jugadors i entrenadors dia a dia. Tothom sap que a cada jugada cal donar el màxim. No només en els partits, sinó que tot comença autoexigint-se en els entrenaments. Quan comença un partit el que val és el que has fet més el que has de fer. I aquesta filosofia, aquí al Barça, és impecable.
Sent pressió des que vesteix de blaugrana?
La pressió sempre hi és. Pot semblar que juguem a pler a la lliga, però cada partit és un món. És una pressió positiva que ens autoimposem i que ens fa millors, però aquest escut t'exigeix lluitar per guanyar-ho tot.
Demà viatgen a Kiel per reprendre la Champions? En la seva última visita van empatar...
L'equip està molt concentrat i amb ganes d'entrar a la Final Four. Aquestes últimes setmanes estem molt més exigents del que ja ho estem habitualment. Hem de confiar en el que hem treballat als entrenaments, i tot sortirà perfecte. Si estem al nostre màxim nivell, som imparables.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.