A flor de pell
Handbol. Comiat emocionant del Bordils al seu tècnic, Pau Campos, amb el partit aturat el darrer mig minut
BORDILS 27 ZAMORA 29
HANDBOL BORDILS:González, Farrerons (1), Mach (2), Xicu Reixach (2), Márquez (2), Combis (2), Prat (2), Palahí (3), Masó (1), Comas, Vilanova, Huix (2), Moreno (2), Martínez (2), Pep Reixach (5) i Masmiquel (1).MMT SEGUROS ZAMORA:Ceballos (7), Ábalos (3), Ruiz, Iriarte (1), Magadan (4), Martín (1), Maide (2), Posado, Gómez (2), Garcia (2), C. Prieto (1), Mouriño (2), Cangiani (4), A. Prieto i Maciel.PARCIALS:2-3, 4-6, 6-7, 8-10, 12-11, 15-12, 16-16, 19-22, 21-25, 24-26, 27-27 i 27-29.ÀRBITRES:Peris Orts (Andalusia) i Mohedano Fernández (Castella-la Manxa). Exclusions a Masó (2), Vilanova (2), Huix i Masmiquel del Bordils i a Ábalos (2), C. Prieto, Mouriño (2) i A. Prieto del Zamora.PÚBLIC:Text.“S'han de viure, aquestes coses. I soc un afortunat, perquè ho he pogut viure en primera persona. Són coses que et passen un cop a la vida o, molt sovint, cap. I he tingut aquesta sort: rebre el reconeixement de la gent que estimes, que són molt propers a tu i que a més veus que ho fan sincerament.” Pau Campos es va acomiadar del Blanc i Verd en el darrer partit del Bordils a plata aquest curs. Era dia de comiat i, a Bordils, encara senten el pessigolleig amb les emocions viscudes en un partit que mig minut abans que acabés es va deixar de jugar per retre l'homenatge a l'entrenador del primer equip dels darrers vuit anys. Els dos clubs tenien pactat que si el resultat no tenia transcendència –com era el cas, amb els locals salvats i els castellans a fase d'ascens a Asobal–, a l'habitual ovació del públic el darrer minut de partit, passi el que passi des que juguen a plata, els últims trenta segons serien per a Pau.
Totes les esferes
“Hem estat tot el partit allà, en la mitja part guanyant de dos amb remuntada. Fins que ha arribat la guerra física i el Zamora ha imposat el seu potencial”, sintetitzava el tècnic sobre el duel, abans del qual ja va rebre un primer homenatge en la intimitat del vestidor després de la xerrada i amb la intervenció de molts dels jugadors que ha entrenat al llarg d'aquests anys. Els jugadors de base del club també van fer el passadís al primer equip en els instants previs a la presentació inicial. I, amb el partit aturat, els jugadors del Bordils, els del Zamora, els àrbitres, que es van quedar a seguir l'homenatge. Una pancarta amb un missatge d'agraïment (“gràcies, Pau”) a la graderia. El club va entregar una placa commemorativa al tècnic, que aleshores ja estava acompanyat de la dona i els fills, per agrair-li el temps i la dedicació. “Ha estat un gran partit i un gran comiat que fa que marxi molt feliç. Un partidàs en el comiat a plata del meu equip. Perquè el Bordils a plata continua i, això, la gent ho ha de tenir clar. I espero que sigui per molts anys.”
El comiat
“No m'ho podia arribar a imaginar. Marxo amb la sensació de fer-ho en el millor moment, amb l'equip a plata i, aquest comiat, és més emotiu perquè la setmana passada guanyàvem el segon i aquesta jugàvem de tu a tu el quart”, va indicar Pau Campos, agraït: “És el meu club. M'han dit públicament que tinc les portes obertes i vull donar les gràcies al poble i al club per haver-me acollit quan tenia 14 anys, per haver-me educat esportivament i haver-me donat totes les facilitats per fer un esport que jo en aquell moment no tenia. El poble, el club i l'afició i, sobretot, els molts jugadors que algun dia em pararé a comptar, que són molts.