La UE Santboiana va aixecar la seva dotzena copa –la primera en set anys– en un duel que serà recordat durant anys no només pel que es va viure al terreny de joc, sinó per tot el que s'havia dit i escrit abans que l'àrbitre marqués l'inici del duel. El partit havia estat amanit amb tots els ingredients per cuinar un àpat festiu dels castellans. Els campions del 2016 i els grans dominadors de la fase regular de la lliga jugarien a casa gràcies a una decisió federativa discutida amb raó per la Santboiana, que va decidir prendre's la revenja sobre el terreny de joc, és a dir robar les postres més dolces i assaborir-les davant dels nassos d'un rival econòmicament, esportivament i institucionalment molt més poderós.

La proesa no va ser bufar i fer ampolles. Tot just començar, la pluja i el vent ja advertia als 30 jugadors que hi havia al camp que allò seria una batalla com les d'abans. El Salvador va sortir a la càrrega des del minut 1, i la primera tasca de la Santboiana va ser resistir, resistir i esperar temps millors. El joc a la mà, allò que més agrada als catalans, era pràcticament impossible, ja que la pilota humida va esdevenir, més que mai, un meló incontrolable. Quan la primera part, amb els jugadors exhausts, ja s'esgotava, un cop de càstig comès pels de Sant Boi va propiciar que el mig d'obertura d'El Salvador, Jaime Mata, anotés els primers punts (0-3).

En la segona part, la Santboiana, amb Delgà i Petit al camp –més força al camp de batalla–, va sortir a totes, amb la mentalitat des del vestidor que aquella ocasió històrica no es podia desaprofitar. El Salvador va començar a patir cada vegada més en defensa. D'aquí van venir els dos primers cops de càstig, anotats primer pel neozelandès Truesdale (3-3) i, després, per Albert Millán (3-6). El xutador format al BUC acabaria essent decisiu. La determinació dels jugadors de Lewis Williams tindria la recompensa definitiva en el minut 59. L'equip va pispar la pilota a El Salvador en una melé arran de la línia de marca, Liam Mitchell va fer una excepcional passada a Nicolás Francisquelo i aquest va saltar cap a la glòria (3-11). Que un noi de 21 anys format a la casa protagonitzés aquest històric moment és la millor senyal per al club català. Millán va clavar seguidament el 3-13.

La Santboiana no es va conformar i va mantenir el seu domini contra un rival que s'apagava a poc a poc i que va acabar rendit a l'evidència. Amb el xiulet final va començar una celebració entre els jugadors que va estar a l'altura de l'èxit que acabaven d'assolir. L'afició local va abandonar l'estadi, però el mig miler de seguidors de Sant Boi s'hi van deixar la pell, com havien fet els jugadors abans, per aplaudir els seus jugadors.

Afa Tauli, un dels símbols, de l'equip, va ser proclamat millor jugador i va rebre al trofeu al costat d'una llegenda del club, Albert Malo, tau eufòric com els jugadors d'ara.