“Ho hauria fet abans”

Sí, sem­pre fa il·lusió, aquí hi tinc un altre rol, però també em dema­nen gols i estic con­tent perquè n'estic mar­cant. Per ser la pri­mera tem­po­rada n'estic molt satis­fet. Pen­sava que em cos­ta­ria més adap­tar-m'hi. Al final veus que tot es rela­ti­vitza i en poc temps m'hi vaig adap­tar.

És una arma de doble tall. L'estruc­tura i la història són d'un club gran, i t'ho posen molt fàcil en tots els aspec­tes. Però, d'altra banda, també són molt exi­gents: l'afició hi entén molt, d'hand­bol, i espe­ren veure una altra vegada un alt nivell. Pot­ser en un altre club que jugués per pri­mer cop en la cate­go­ria seria dife­rent, però aquí, amb aquests anys tan i tan bons... La gent sem­pre t'ho recorda i els agra­da­ria tor­nar-ho a viure. En gene­ral estan satis­fets. No estem sal­vats matemàtica­ment, però si tot va bé ho esta­rem aviat. Juga­rem la final a vuit de la copa del Rei ara al juny, que també ha estat tot un èxit per al club, i per això entenc que la nota és posi­tiva.

Sí, sense cap mena de dubte. L'objec­tiu era la per­manència, però ara hem pun­xat un parell de par­tits a casa. Després de Nadal teníem una bona dinàmica, sumant, i tot­hom estava molt con­tent i gau­dint una altra vegada de bon hand­bol. Sumar punts a casa és el que la gent vol. Però som un equip aca­bat d'ascen­dir i hi ha un període d'adap­tació, amb nou entre­na­dor i força juga­dors nous... Això vol un temps, però les expec­ta­ti­ves crec que s'han com­plert.

Bé, pensa que aquesta copa també és una pressió afe­gida, perquè som el Bida­soa i pràcti­ca­ment tenim l'obli­gació de gua­nyar. La juguem con­tra el Zarautz, que no en té cap, i són d'aquests par­tits que aquests fac­tors fan que les for­ces s'igua­lin. S'ha de gua­nyar, fer un bon par­tit i que l'Euskal­copa es quedi a casa.

Des de la distància, però d'una manera pro­pera, perquè tinc relació amb tot­hom. He estat a Bor­dils un parell de par­tits i ho he vis­cut més inten­sa­ment del que pugui sem­blar. I són cicles, dinàmiques, que el que demos­tra és que al pri­mer equip hi ha una rege­ne­ració de juga­dors. Els vete­rans aga­fen més pro­ta­go­nisme i els joves pugen amb força. No hi ha pro­blema i, pel que fa a la junta, és molt sacri­fi­cat i també hi ha d'haver aire fresc, aire nou. Estic segur que la junta que entri farà el pos­si­ble per man­te­nir el mateix nivell, dins i fora la pista, del Bor­dils aquests anys.

Sí. Jo l'opor­tu­ni­tat que vaig tenir era la millor que m'havia arri­bat, però, ara que soc aquí... En el meu entorn sem­pre ho dic: ho arribo a saber i marxo abans. De totes mane­res, he de dir que ha estat el moment per­fecte perquè he tin­gut un fill aquí, l'estic gau­dint molt i havia estat molts anys a casa fent pujar l'empresa i picant pedra fort. Ara em per­met con­tro­lar-ho una mica des de la distància i sem­pre, quan ple­gui... De l'altra manera tin­dria l'angoixa de què fer quan acabi la meva vida espor­tiva pro­fes­si­o­nal. Sem­pre dic que tant de bo ho hagués fet abans. No tenia ofer­tes d'aquest nivell, però m'hagués fet un nom i m'hau­ria adap­tat més. I, com més jove, més pos­si­bi­li­tats d'arri­bar més amunt. Eren altres temps i en el seu moment creus que prens la decisió cor­recta. Tam­poc me'n pene­deixo, però ho penso.