Sí, sempre fa il·lusió, aquí hi tinc un altre rol, però també em demanen gols i estic content perquè n'estic marcant. Per ser la primera temporada n'estic molt satisfet. Pensava que em costaria més adaptar-m'hi. Al final veus que tot es relativitza i en poc temps m'hi vaig adaptar.

És una arma de doble tall. L'estructura i la història són d'un club gran, i t'ho posen molt fàcil en tots els aspectes. Però, d'altra banda, també són molt exigents: l'afició hi entén molt, d'handbol, i esperen veure una altra vegada un alt nivell. Potser en un altre club que jugués per primer cop en la categoria seria diferent, però aquí, amb aquests anys tan i tan bons... La gent sempre t'ho recorda i els agradaria tornar-ho a viure. En general estan satisfets. No estem salvats matemàticament, però si tot va bé ho estarem aviat. Jugarem la final a vuit de la copa del Rei ara al juny, que també ha estat tot un èxit per al club, i per això entenc que la nota és positiva.

Sí, sense cap mena de dubte. L'objectiu era la permanència, però ara hem punxat un parell de partits a casa. Després de Nadal teníem una bona dinàmica, sumant, i tothom estava molt content i gaudint una altra vegada de bon handbol. Sumar punts a casa és el que la gent vol. Però som un equip acabat d'ascendir i hi ha un període d'adaptació, amb nou entrenador i força jugadors nous... Això vol un temps, però les expectatives crec que s'han complert.

Bé, pensa que aquesta copa també és una pressió afegida, perquè som el Bidasoa i pràcticament tenim l'obligació de guanyar. La juguem contra el Zarautz, que no en té cap, i són d'aquests partits que aquests factors fan que les forces s'igualin. S'ha de guanyar, fer un bon partit i que l'Euskalcopa es quedi a casa.

Des de la distància, però d'una manera propera, perquè tinc relació amb tothom. He estat a Bordils un parell de partits i ho he viscut més intensament del que pugui semblar. I són cicles, dinàmiques, que el que demostra és que al primer equip hi ha una regeneració de jugadors. Els veterans agafen més protagonisme i els joves pugen amb força. No hi ha problema i, pel que fa a la junta, és molt sacrificat i també hi ha d'haver aire fresc, aire nou. Estic segur que la junta que entri farà el possible per mantenir el mateix nivell, dins i fora la pista, del Bordils aquests anys.

Sí. Jo l'oportunitat que vaig tenir era la millor que m'havia arribat, però, ara que soc aquí... En el meu entorn sempre ho dic: ho arribo a saber i marxo abans. De totes maneres, he de dir que ha estat el moment perfecte perquè he tingut un fill aquí, l'estic gaudint molt i havia estat molts anys a casa fent pujar l'empresa i picant pedra fort. Ara em permet controlar-ho una mica des de la distància i sempre, quan plegui... De l'altra manera tindria l'angoixa de què fer quan acabi la meva vida esportiva professional. Sempre dic que tant de bo ho hagués fet abans. No tenia ofertes d'aquest nivell, però m'hagués fet un nom i m'hauria adaptat més. I, com més jove, més possibilitats d'arribar més amunt. Eren altres temps i en el seu moment creus que prens la decisió correcta. Tampoc me'n penedeixo, però ho penso.