Ara sí. Al principi, la veritat és que em va costar una mica acostumar-me a la nova situació. Estic molt content.

Va quedar tot molt bé. Va ser el comiat somiat. A més, jo venia de guanyar un partit en la primera eliminatòria. Vaig estar molt content que vinguessin la meva dona i la meva filla. La nena encara no és conscient de res, però va estar molt contenta de sortir a la pista. Només deia: “Tennis, tennis...” No sabia que la meva dona i la nena sortirien. Va ser una sorpresa.

Li diré que faci el que li agrada. Si vol ser tennista, endavant, si vol ser una altra cosa, també.

Em va donar l'enhorabona per tota la carrera, em va dir que disfrutés i em va desitjar molta sort. Em va dir que havia estat un plaer jugar aquell partit, el meu últim partit, contra mi.

Sí, la veritat és que les seves paraules em van arribar. El Feli es va portar molt bé. Al vestidor vam seguir parlant, i molt bé. Va ser una sort poder jugar contra ell l'últim partit.

La felicitat i la tranquil·litat. Una sensació d'haver fet les coses bé, d'haver donat sempre el màxim a la pista. Haver pogut acabar la carrera a casa i amb els meus és un final immillorable.

De petit no importa tant que juguis millor o pitjor i que guanyis més o menys títols. Al final el que compta és quan ets professional. Estic molt orgullós de tot el que he aconseguit, de totes les finals que he jugat, de tots els tornejos. Estic molt orgullós de la meva carrera.

Sí, estava jugant bé. Va ser un torneig en pista ràpida en què jo era júnior de primer any i no era gens favorit. Em va sortir tot bé i, a partir d'allí, la gent em va començar a conèixer.

M'ha agradat sempre competir. Entrenar-me no m'ha agradat mai gaire. Ho he tingut des de sempre i ho ha sabut aprofitar. Ha estat una ajuda molt gran, malgrat que en alguns moments també he tingut dubtes.

És molt difícil arribar a una final i guanyar-la. Si arribes a la final també estàs content perquè és molt complicat. Has tingut una setmana molt bona i has arribat a l'últim partit, i l'altre vol guanyar igual que tu. Ningú no et regala res. Són processos que has de passar, que has de viure. I al final t'adones que si has arribat a la final tu també estàs capacitat per obtenir els títols. Al final, amb constància, arriben els èxits.

Quan el rànquing ja no m'acompanya malgrat que el meu joc és d'un nivell superior, les lesions tampoc no em respecten... Tinc una família i estic molt a fora de casa. És un cúmul de coses que en un moment donat et pares a pensar i dius que fins aquí has arribat. I ja està bé.

Ja estarem instal·lats a Sant Carles de la Ràpita i, aprofitant que el meu germà té un club, el CE Johnny Montañés, aniré a ajudar-lo amb els nens de l'escola i intentaré inculcar-los els valors que m'han inculcat ami. Fins ara vivien a Sant Feliu de Llobregat. Era imprescindible estar a prop de Barcelona tant pels entrenaments com per l'aeroport.

És complicat. Has de tenir suport. És un esport molt car, i si els pares no estan disposats a fer un sacrifici o no poden ajudar-te econòmicament és molt complicat. Només comences a guanyar diners quan ets professional. O despuntes moltíssim i tens patrocinadors al darrere que t'ajuden o sense el suport familiar és impossible.

Sobretot les lesions, tot i que jo he tingut molta sort perquè en tota la meva carrera només m'he lesionat tres cops de manera important. També t'afecten les derrotes, els viatges, estar fora de casa. Si els triomfs no t'acompanyen passes moments complicats.

Em va fer molt de mal, fins i tot més del que jo pensava. Em va costar molt tornar a tenir ganes de jugar. Però em va ajudar molt el meu entorn i el meu entrenador. Va ser molt important parlar-ne amb ells.

Ell va dir que estava lesionat, es va jugar contínuament cops guanyadors i li van entrar. Jo he vist el vídeo i, per la manera com es movia, crec que fingia.

No, mai. He de ser conseqüent i si he manifestat la meva opinió el que no puc fer és tirar la pedra i amagar la mà. Tot i que tampoc no em pensava que tingués tant de rebombori.

Exacte. Em van trucar de les teles, les ràdios, de tot arreu. Pel Twitter em van dir barbaritats i no vaig contestar ningú. Si hagués sabut que hi hauria tot aquest moviment no ho hauria fet. L'altre dia per guanyar Garcia López també em van dir que estava involucrat en el món de les apostes. Si guanyes perquè guanyes, si perds perquè perds... Per què no puc expressar el que sento i quan ho diu l'altra gent no passa res? Em va sortir així. No volia ofendre ningú. Simplement va ser un pensament, una reacció visceral.

No, són amics i companys i ens respectem.

No, crec que no. Seria molt trist que fos així. Si és que sí espero que algú m'ho digui, però crec que no. Seria vergonyós que per les meves idees no pogués representar Espanya. Si hi hagués jugat hauria volgut guanyar com si estigués jugant la final de Roland Garros.

Ha fet història i continua fent-la. Ha estat un plaer coincidir amb ell. També amb la generació de Costa, Ferrero, Moyà i Corretja. Després amb Djokovic, Nadal, Federer, Murray. He tingut la sort de coincidir amb dues generacions molt bones.

Tal com està jugant, el gran candidat és Rafa Nadal.