“Aquí l'handbol es viu molt”
Handbol. Esteve Ferrer valora la seva temporada al Tuïr, que aspira a l'ascens, i parla de les últimes novetats al Bordils, el seu club anterior
Esteve Ferrer va reaparèixer dissabte passat amb el Tuïr després d'un mes de baixa a causa d'un trencament de menisc que el va obligar a passar per la sala d'operacions. El jugador banyolí va fer vuit gols en la victòria del seu equip a la pista del Marguerittes (29-35) i va confirmar que l'aposta de deixar el Bordils per disputar la lliga prenacional francesa amb el club nord-català no havia estat una equivocació. Abans de lesionar-se, Ferrer era el màxim golejador del Tuïr, que, quan falten tres jornades per al final, és el segon classificat, només superat pel Teiran.
Però no tot han estat flors i violes. Ferrer admet que l'adaptació al seu nou equip no ha estat gens fàcil, sobretot per la desconeixença del francès: “He anat de menys a més, sobretot pel que fa a les sensacions. Quan vaig arribar, sense conèixer l'idioma, em va costar una mica adaptar-me. Fins a mitja temporada no vaig començar a disfrutar. He fet una segona volta bona, estic jugant bé i durant molts minuts.” Ferrer pot presumir d'haver-se guanyat la confiança de l'entrenador, François Petitprez, fins al punt de ser el jugador triat per llançar els penals.
A tres jornades del final, el Tuïr encara té possibilitats d'acabar primer i aconseguir l'ascens directe a la lliga nacional 3, de la qual va baixar l'any passat, però Ferrer considera que hi ha poques possibilitats que això passi: “El líder és molt fort i serà difícil que perdi.” Si més no, el Tuïr podrà disputar la fase d'ascens sempre que mantingui la segona posició. Consistirà en una lligueta entre quatre equips –tres partits– que es disputarà entre el 9 i l'11 de juny. Els dos millors equips també s'asseguraran l'ascens.
Ferrer esperarà al final de la temporada abans de prendre una decisió sobre el seu futur, tot i que reconeix que li agradaria continuar. “A França hi ha un ambient d'handbol increïble. A Bordils, també, però és que aquí és a cada ciutat on vas”, assegura.
No oblida el Bordils
Ferrer també segueix de prop l'actualitat del Bordils, ben atapeïda les últimes setmanes: la quarta permanència consecutiva a plata, la marxa de Pau Campos, l'arribada d'una nova directiva... “Recordo que en la primera reunió després de l'ascens a plata en Pau ens va dir que potser seria un any en què no guanyaríem cap partit, i resulta que el Bordils ja fa quatre anys que és a plata. Això diu molt de l'equip i del club”, explica el jugador banyolí, que creu que res de tot això hauria estat possible sense l'entrenador bisbalenc. “Sense ell no s'hauria assolit ni la meitat del que s'ha assolit”, afirma. També considera que la bona feina feta al Bordils es veu amb les ofertes que els jugadors i el mateix entrenador han rebut: “A Edu Nonó li ha sortit una temporada molt digna a l'Asobal. A en Marc Canyigueral, igual. En Pau entrenarà un equip que segurament jugarà a Europa. El Bordils ens ha servit de trampolí. Alguns hem marxat, però molts altres també han rebut ofertes i han decidit quedar-se.”
Finalment, Ferrer es congratula que el seu antic club s'hagi assegurat la continuïtat amb una nova directiva: “L'aire fresc sempre va bé. Els que arriben tenen ganes de treballar i idees noves, i això és l'important en un club tan familiar com el Bordils.”