Esteve Ferrer va reaparèixer dissabte passat amb el Tuïr després d'un mes de baixa a causa d'un trencament de menisc que el va obligar a passar per la sala d'operacions. El jugador banyolí va fer vuit gols en la victòria del seu equip a la pista del Marguerittes (29-35) i va confirmar que l'aposta de deixar el Bordils per disputar la lliga prenacional francesa amb el club nord-català no havia estat una equivocació. Abans de lesionar-se, Ferrer era el màxim golejador del Tuïr, que, quan falten tres jornades per al final, és el segon classificat, només superat pel Teiran.

Però no tot han estat flors i violes. Ferrer admet que l'adaptació al seu nou equip no ha estat gens fàcil, sobretot per la desconeixença del francès: “He anat de menys a més, sobretot pel que fa a les sensacions. Quan vaig arribar, sense conèixer l'idioma, em va costar una mica adaptar-me. Fins a mitja temporada no vaig començar a disfrutar. He fet una segona volta bona, estic jugant bé i durant molts minuts.” Ferrer pot presumir d'haver-se guanyat la confiança de l'entrenador, François Petitprez, fins al punt de ser el jugador triat per llançar els penals.

A tres jornades del final, el Tuïr encara té possibilitats d'acabar primer i aconseguir l'ascens directe a la lliga nacional 3, de la qual va baixar l'any passat, però Ferrer considera que hi ha poques possibilitats que això passi: “El líder és molt fort i serà difícil que perdi.” Si més no, el Tuïr podrà disputar la fase d'ascens sempre que mantingui la segona posició. Consistirà en una lligueta entre quatre equips –tres partits– que es disputarà entre el 9 i l'11 de juny. Els dos millors equips també s'asseguraran l'ascens.

Ferrer esperarà al final de la temporada abans de prendre una decisió sobre el seu futur, tot i que reconeix que li agradaria continuar. “A França hi ha un ambient d'handbol increïble. A Bordils, també, però és que aquí és a cada ciutat on vas”, assegura.