Diu­menge que ve, a par­tir de dos quarts de dues, la UE Sant­bo­iana tor­narà a jugar a Valla­do­lid, con­tra El Sal­va­dor, un par­tit a vida o mort. En aquesta ocasió no serà una final, sinó una semi­fi­nal, la de la lliga de la divisió d'honor. L'esce­nari tam­poc no serà l'impo­nent José Zor­ri­lla, sinó la cal­dera del Paco Rojo. En tot cas, l'equip català viat­jarà al lloc on fa tres set­ma­nes es va pro­cla­mar, con­tra tot pronòstic, campió de copa per enfron­tar-se amb el mateix equip. “L'objec­tiu de la tem­po­rada, que era arri­bar a la semi­fi­nal de la lliga, l'hem com­plert. Però estem pas­sant un moment òptim i inten­ta­rem gua­nyar per arri­bar a la final”, asse­gura Ricardo Mar­ti­nena, el direc­tor espor­tiu de la Sant­bo­iana, a aquest diari.

El degà del rugbi català s'ha plan­tat entre els qua­tre pri­mers de la divisió d'honor després d'aca­bar la tem­po­rada regu­lar en quarta posició i eli­mi­nar en els quarts de final, a par­tit únic, el Com­plu­tense Cis­ne­ros (39-15) en un duel que es va dis­pu­tar diu­menge pas­sat al Bal­diri Aleu de Sant Boi. El seu rival ha acce­dit direc­ta­ment a la semi­fi­nal després de ser el pri­mer clas­si­fi­cat de la lliga regu­lar. El Sal­va­dor és, segu­ra­ment, el millor equip de la divisió d'honor. “Hi ha qua­tre plan­ti­lles molt com­ple­tes i cadas­cuna té els seus punts forts i els seus punts dèbils. La d'El Sal­va­dor és la més equi­li­brada”, argu­menta Mar­ti­nena, a qui a Sant Boi ano­me­nen El Maño.

Sigui com sigui, la rea­li­tat és que el con­junt cas­tellà va caure fa tres set­ma­nes con­tra la Sant­bo­iana, en la final de copa, quan tot­hom pen­sava que gua­nya­ria fàcil­ment. En tot cas, el par­tit de diu­menge no s'assem­blarà gens a aquell, segons el direc­tor espor­tiu de la UE Sant­bo­iana que, d'altra banda, no accepta que el títol de copa els col·loqui l'eti­queta de favo­rits. “No és cert que siguem favo­rits, perquè no tin­drem mil per­so­nes seguint-nos ni esta­rem men­ta­lit­zats com en una final. Per a nosal­tres serà l'últim par­tit de la tem­po­rada: si el per­dem, no n'hi haurà més; si el gua­nyem, n'hi haurà un altre.”