Perdre mai és plat de bon gust, i crec que no vam competir al nivell que requereix una semifinal de lliga a Múrcia. Vam tenir ocasions, però ells en van tenir moltes més. Sabem que els detalls decideixen, ho repetim molt i no ho vam saber gestionar. Ens estem jugant molt en aquesta eliminatòria i potser no ho vam tenir gaire en compte. Hem remat molt durant tot l’any i contra moltes coses per no reflectir-ho en una semifinal. I, tot i així, estem allà.

No sé si és la pressió o desconnexions de la joventut, però ho tenim molt estudiat i no podem fallar en aspectes bàsics. No ens falta res concret perquè no podem introduir un concepte nou ara mateix. Fa deu mesos que treballem, hem de morir amb les nostres coses. Hem de mantenir el tipus en els moments complicats del partit, això fa grans els jugadors. I no donar facilitats. Si ho fem, tindrem molts números de remuntar l’eliminatòria.

Crec que és molt complicat controlar tots els factors, però sí que amb esforç tens més números de guanyar. Amb només sort pots guanyar, però, tindràs menys possibilitats. Això sí, si treballes vas amb una mentalitat més bona, conscient que tens el triomf més a prop. Això dona un plus. Després hi ha factors que hi influeixen, perquè, per exemple, no esperàvem a principis d’any tenir tants lesionats.

La pressió d’un cara o creu sempre hi és, però no hi pensem, perquè creiem molt en les nostres possibilitats. Al Palau, amb un ambient molt bo, etc. Canvien les circumstàncies i el moment. No crec que tingui res a veure. Esperem-ho. No ens podem quedar lligats al que va passar en la copa d’Espanya i la copa del Rei.

Fa molt temps que juguen junts i tenen un entrenador que contagia l’essència que tenia quan era jugador i l’energia que té a la banqueta. I saben molt bé a què juguen i competeixen molt. I sempre estan allà. Ara han tingut el fruit de la copa del Rei perquè fa temps que treballen bé. Les dinàmiques fan això, i a nosaltres ens arribarà segur.

Pito, per mi, és molt desequilibrant. És molt gran, té les cames molt llargues, se’n va per les dues bandes. Té molt repertori. I després, Álex, que és un pivot molt lluitador; Miguelín, que ha agafat un rol una mica menys determinant però segueix sent molt bo... Però crec que som millors.

El dia que no tingui neguit deixaré de jugar. Però em poso nerviós quan les coses no surten bé i no tinc el poder de canviar-ho. I tinc els meus moments de voler menjar-m’ho tot abans d’hora. De voler marcar i córrer massa. I si... noto la pressió de l’escut, però estic aprenent a portar-la. Tots els joves ho estem aprenent.

Fora m’agrada molt jugar perquè em motiva molt saber que la gent que ha anat a veure el meu rival acabarà decebuda perquè els hem guanyat. Però quan juguem a casa no podem tenir motivació més gran que els 50 paios del córner que fan arrencar tota la gent. Les cames et van soles. Ets sents més que cinc paios sobre la pista.