DAVID DAVIS
TÈCNIC AJUDANT DEL HC VARDAR D'HANDBOL
“La nostra fam de títols ha de ser el motor de l’equip”
Després de ser eliminat tres anys seguits a quarts de final, el Vardar debutarà en la seva primera final a quatre
“La porteria serà determinant, Sterbik i Gonzalo són excel·lents; qui pari més, s’emportarà el títol”
Tant se val d’on venen.
L’HC Vardar, dirigit per Raúl González, és el club amb més nombre de nacionalitats en la competició europea. El conjunt macedoni aplega des d’aquesta temporada jugadors de set procedències diferents. En especial, cal destacar la representació estatal (4), amb el català Joan Cañellas, que també és de Santa Maria de Palautordera, com David Davis.
És innegable que el Barça sempre és el favorit en una final, però a partit únic pot passar de tot
David Davis (Santa Maria de Palautordera, 1976) va ser un corcó a l’extrem esquerre a tots aquells equips on va passar. Des de fa tres anys, viu i entrena a Skopje (Macedònia) com a ajudant de Raúl González, al Vardar, un equip jove amb la mentalitat guanyadora de voler rematar una temporada històrica per al club i per al país en cas d’aixecar la lliga de campions en la final a quatre, un premi que se li ha resistit després de quedar eliminats a quarts de final els darrers tres anys. El primer obstacle, però, serà el Barça Lassa, que a partir de demà (18.15 h) afronta la seva sisena participació en vuit edicions de la fase final a Colònia.
La quarta ha estat la bona per al Vardar. Què ha canviat aquest any?
Ha canviat gairebé tot. Any rere any, l’equip l’hem pogut anar modelant amb la nostra filosofia i segons les nostres necessitats i, sobretot, més que fer l’equip, perquè normalment no ens deixen que ens el fem a mida, hem pogut anar imposant el nostre estil, la nostra idea d’entendre el joc, i hem madurat i crescut molt com a grup. Fa tres anys érem un equip molt just per poder plantar cara a qualsevol dels altres tres rivals a la final a quatre, però ara podem competir contra qualsevol equip europeu que se’ns posi al davant.
Els van intimidar psicològicament els quarts de final?
En absolut. Per primera vegada vam aconseguir guanyar els dos partits, jugant sense complexos i imposant una autoritat clamorosa tant a la pista del Flensburg com, més encara, a casa nostra en el partit de tornada. Vam estar a un nivell molt alt en els dos partits, però al cap i a la fi només és un pur reflex del que ha estat aquesta temporada.
Són l’equip revelació, però van liderar la lligueta en la fase de grups...
Som un bloc, un projecte que treballem des de fa temps, però no ha estat fins ara que hem aconseguit enllaçar dos excel·lents resultats internacionals [la final a quatre i la lliga SEHA] i hem posat el nostre nom en el mapa de l’handbol europeu. Vam començar com qualsevol equip, amb falta de rodatge, però setmana a setmana hem aconseguit fermesa i consistència en el joc.
Amb quines aspiracions viatja el Vardar a Colònia?
Som candidats a guanyar el títol i contra qualsevol equip. Al Barça li posarem les coses molt difícils, i jugarem totes les nostres cartes per colar-nos a la final. La clau és saber jugar amb les emocions, que la il·lusió i la fam d’aixecar títols ha de ser el motor de l’equip. Ser els novells és un simple tòpic per senyalar-nos com els febles. Potser anys anteriors, ho érem, i encara ho som, però hem de fer que les nostres ganes i la nostra ambició marqui la diferència en el partit inicial.
Com ha paït l’afició la classificació per a la final a quatre?
L’afició i el país sencer està fascinat, és una bogeria. Aquí l’handbol és l’esport rei i una classificació per a una final four és un somni. Quedar primers en la fase grups ja va fer saltar una mica les alarmes del país, però quan vam aconseguir guanyar els dos partits de quarts i fent l’exhibició que vam fer a casa, tots els Balcans ens han donat suport. La gent està molt entusiasmada i nosaltres, encantats de poder seguir somiant. Per allà on passem, tothom, absolutament tothom, ens atura, ens pregunta, ens dona ànims. És una passada de quina manera tan intensa viuen l’handbol.
Quina és la clau per vèncer el Barça dissabte?
És innegable que sempre és el favorit, però a un partit pot passar qualsevol cosa. És un equip molt complet i acostumat a jugar finals. Nosaltres tenim la màgia de ser els debutants, cosa que ens pot afavorir si sabem mantenir el nostre nivell de joc fins ara i la nostra filosofia: defensar, defensar i defensar.
Precisament, en clau defensiva, tindran rivalitat màxima sota els pals amb Sterbik i Pérez de Vargas...
La porteria sempre és el factor determinant, i més en partits transcendentals. Com en cada partit, el porter que aturi més pilotes, més possibilitats tindrà d’aixecar el títol. Esperem que sigui l’Arpad [Sterbik].
No assolir la Champions seria un fracàs?
En absolut. Passi el que passi en el partit contra el Barça, la nostra temporada és històrica. Ha estat tota una gesta inèdita per al club i per a molts dels que formem part de l’equip. Enguany és la millor temporada de la història del club, no només per haver accedit a la final four, sinó perquè l’equip femení també la jugarà.
Primera final a quatre com a entrenador...
Sí, estic molt il·lusionat. La vaig poder gaudir com a jugador, l’he disfrutada com a espectador, i ara només em faltava viure-la des de dins com a entrenador. Serà un cap de setmana espectacular, l’organització de l’EHF sempre aconsegueix fer de la final four, una festa general de la ciutat, de tot a Europa i de tot el món. Cada cop que hi penso, em torno a il·lusionar com un nen petit, perquè és una competició molt maca, molt curta però molt intensa. Et fa viure i sentir moltes sensacions i emocions indescriptibles, perquè somies a seguir fer coses grans. És la millor competició europea i tothom somia a jugar-la.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.