Borja Llorens s’ha passat tota una vida corrent per les instal·lacions del Polo. Soci des que era petit i jugador d’hoquei per tradició familiar, el defensa va arribar al primer equip barceloní ben jove i es va fer un lloc a l’onze titular d’un equip que va marcar una era guanyant set dels darrers vuit títols estatals que va disputar fins que Llorens va decidir fer les maletes. Per qüestions acadèmiques i personals, el barceloní va decidir marxar l’estiu passat a Anglaterra i va recaure al Wimbledon, un club situat al centre de Londres que li permetia seguir jugant a hoquei a bon nivell i participar en l’EHL, la màxima competició continental, mentre cursava un màster de business. “És una lliga un xic menys seriosa que l’espanyola però la lluita pel títol és més oberta”, explica. En el seu primer any a terres angleses, però, el Wimbledon han aconseguit colar-se en la final a quatre de l’EHL que es disputa entre avui i demà a la ciutat belga de Brasschaat. Una fita que no va poder assolir durant els seus anys al Polo. Es veuran les cares amb l’Oranje Zwart holandès, favorit en l’eliminatòria. “Tindrem les nostres opcions. També érem menys favorits contra els dos equips alemanys que vam eliminar”, analitza. El Wimbledon, un equip que fa de l’efectivitat una de les seves majors virtuts, aspira a fer història. “És una oportunitat única. En vull disfrutar al màxim perquè sé que arribar aquí costa molt d’esforç”, conclou Borja Llorens.