Una oportunitat per gaudir

Borja Llo­rens s’ha pas­sat tota una vida cor­rent per les ins­tal·laci­ons del Polo. Soci des que era petit i juga­dor d’hoquei per tra­dició fami­liar, el defensa va arri­bar al pri­mer equip bar­ce­loní ben jove i es va fer un lloc a l’onze titu­lar d’un equip que va mar­car una era gua­nyant set dels dar­rers vuit títols esta­tals que va dis­pu­tar fins que Llo­rens va deci­dir fer les male­tes. Per qüesti­ons acadèmiques i per­so­nals, el bar­ce­loní va deci­dir mar­xar l’estiu pas­sat a Angla­terra i va recaure al Wim­ble­don, un club situat al cen­tre de Lon­dres que li per­me­tia seguir jugant a hoquei a bon nivell i par­ti­ci­par en l’EHL, la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal, men­tre cur­sava un màster de busi­ness. “És una lliga un xic menys seri­osa que l’espa­nyola però la lluita pel títol és més oberta”, explica. En el seu pri­mer any a ter­res angle­ses, però, el Wim­ble­don han acon­se­guit colar-se en la final a qua­tre de l’EHL que es dis­puta entre avui i demà a la ciu­tat belga de Brassc­haat. Una fita que no va poder asso­lir durant els seus anys al Polo. Es veu­ran les cares amb l’Oranje Zwart holandès, favo­rit en l’eli­mi­natòria. “Tin­drem les nos­tres opci­ons. També érem menys favo­rits con­tra els dos equips ale­manys que vam eli­mi­nar”, ana­litza. El Wim­ble­don, un equip que fa de l’efec­ti­vi­tat una de les seves majors vir­tuts, aspira a fer història. “És una opor­tu­ni­tat única. En vull dis­fru­tar al màxim perquè sé que arri­bar aquí costa molt d’esforç”, con­clou Borja Llo­rens.