Irreductible, Rafa Nadal va atropellar ahir el suís Stan Wawrinka per 6-2, 6-3 i 6-1 en un monòleg de dues hores i cinc minuts, i va celebrar amb grandesa el seu desè títol de Roland Garros, amb el qual va establir un nou rècord històric: el balear és el primer a obtenir deu corones en un torneig de Grand Slam masculí –l’australiana Margaret Court va sumar onze títols a Austràlia entre els anys seixanta i setanta– i es reafirma com el dominador absolut sobre terra batuda després de dues temporades sense alçar cap major. Nadal obté deu títols en un mateix torneig per tercera vegada, després d’haver-ho aconseguit abans a Montecarlo i a Barcelona, però amb la magnitud que representa haver-ho signat al temple de l’argila i després de dues temporades de dubtes. De fet, el manacorí, que desempata amb Pete Sampras i ja acumula 15 títols de Grand Slam, ha guanyat les deu finals a la Philippe Chatrier. L’helvètic també s’havia mostrat infal·lible en les seves tres finals de Grand Slam, però no va tenir recursos per contrarestar el joc excels del balear, superior tant en els intercanvis com en l’agressivitat, patrimoni que semblava reservat al suís.

No obstant això, Nadal es va veure obligat a salvar una pilota de break en el tercer joc. Va ser un miratge enmig del desert. Estava servint amb segons i va encadenar tres bons primers amb un ace, fet que li va permetre resoldre la situació. En el joc posterior, el que va suar va ser el suís, que va salvar quatre pilotes de trencament en contra també a còpia de bons serveis i caràcter. Amb 3-2 a favor, Nadal va donar la primera estocada i es va apoderar del servei del rival gràcies a les seves bones restades sobre els serveis molt oberts de Wawrinka, que van agafar el suís amb el peu canviat (4-2). Sòlid com una roca i connectant també més cops guanyadors que Stanimal –una novetat–, el manacorí va furgar de nou en la ferida del seu oponent i va tancar l’acte consumant el seu segon break del partit.

En plena crisi existencial, Wawrinka va perdre la concentració i la piconadora li va clavar un parcial de 3-0 gairebé irreversible en l’arrencada del segon set, amb un trencament, el tercer consecutiu, en el segon joc. El suís no parava de donar-se cops al cap amb la raqueta, ennuegat mentalment perquè Nadal l’estava fent fora de la pista. No només amb la seva dreta mortífera amb efecte, sinó també amb el seu nou revés encreuat que tant de rèdit li està donant aquesta temporada i que ha arribat a la seva màxima expressió a París. Wawrinka va millorar mínimament i va tenir fins i tot una bona oportunitat d’intimidar amb 5-3 en contra. Va ser la darrera escletxa per reenganxar-se al segon set, però va enviar un passing relativament còmode a fora i, desesperat, va esmicolar la raqueta a terra (6-3).

En plena voràgine de sensacions contraposades entre els dos bàndols, Nadal va reiterar el seu domini innegociable amb un nou trencament tot just en el primer joc del tercer set, el principi del final. Amb 3-1 en contra, Wawrinka va intentar salvar el seu servei fins i tot demanant l’ajut –gairebé l’auxili– dels 15.000 espectadors que van omplir la Philippe Chatrier i reclamant un miracle per seguir viu en el partit, perquè veia que, malgrat que executava cops de gran nivell, les recuperacions de Nadal des del fons eren cada cop més impossibles. Però el balear cada vegada estava més inspirat i no va tenir pietat (4-1). El desenllaç estava escrit, i el suís, que va lluitar malgrat la sensació d’impotència, no va tenir esma per canviar ni una sola coma del guió previst.