Nadal, que avui serà el número 2 del món, posició que no lluïa des de l’octubre de 2014, es va llançar a terra eufòric i, arrebossat pel contacte de l’argila amb la suor, va anar a donar la mà al seu contrincant, Stan Wawrinka, que seguirà tercer. Novak Djokovic caurà fins al quart lloc. Tot seguit, es va cobrir el cap amb una tovallola mentre plorava. No en va acabava de vorejar la perfecció tant en la final com en un torneig en què només ha perdut 35 jocs –la segona millor marca de tota la història– i no ha cedit cap set, estadística que ja va materialitzar els anys 2008 i 2010. “Aquest desè Roland Garros és molt i molt especial per mi. És difícil descriure el que sento en aquests moments”, va dir Nadal als espectadors. En la sala de premsa va reflexionar sobre la seva proesa –considera que serà molt difícil que algú superi la seva gesta– i sobre el futur: “La meva motivació està intacta i vull seguir treballant dur per millorar. Tinc una passió profunda pel tennis i crec que encara puc guanyar grans tornejos.” Toni Nadal, l’oncle i un dels tècnics del mallorquí, va parlar de les adversitats viscudes: “Tens una gran satisfacció després d’haver tingut problemes i haver sabut capgirar-los i tornar a ser aquí.” Va destacar també que Nadal havia millorat el segon servei. Un altre dels tècnics, Carles Moyà, admetia que la lluita pel número 1 és en l’horitzó, però va subratllar que primer calia “viure el moment“ i després buscar aspectes de millora.