Sola, però no desemparada
Esquí alpí. Núria Pau prepara la temporada olímpica sola i amb l’esperança d’anar a Pyeongchang després que la federació espanyola l’hagi fet fora
Núria Pau va rebre fa un mes una carta de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern en la qual se li notificava que, per motius esportius, no podria continuar la seva carrera en l’estructura federativa. L’esquiadora de Ribes de Freser, tot i ser la màxima especialista espanyola en eslàlom, quedava sense projecte en el pitjor moment possible, només nou mesos abans dels Jocs Olímpics de Pyeongchang. “La carta deia que les valoracions tècniques de la meva temporada no eren prou bones per donar-me continuïtat a la federació. Jo crec que he complert una sèrie d’objectius però potser a la federació esperaven que n’hagués complert uns altres”, explica l’esquiadora ripollesa.
Aventura en solitari
Pau creu que ha donat prou motius per continuar la seva carrera esportiva amb el suport de la federació espanyola: “He millorats punts en les meves disciplines i continuo sent la millor d’Espanya en eslàlom. He baixat 107 posicions en el rànquing mundial d’aquesta especialitats, fins a la 200. Probablement esperaven que baixés fins a la 150, però el que jo valoro és que he millorat més de 100 posicions, que no és gens fàcil. Que es podia fer millor temporada? Segur que sí. Sempre es pot fer millor.”
Un cop superada la decepció inicial, en comptes de lamentar-se, Núria Pau ha passat a l’acció per intentar complir el gran somni de qualsevol esquiador, que és participar en uns Jocs Olímpics: “La situació ha canviat i m’hauré de buscar la vida, però el meu objectiu continua sent el mateix. Tinc molt clar que vull anar als Jocs.” No li ve gaire de nou, això de buscar-se la vida. Fa unes temporades, com les seves companyes Mariona Boix i Júlia Bargalló, es va haver de finançar una part del programa esportiu de la federació espanyola, motiu pel qual totes tres van iniciar una campanya de micromecenatge. En aquella ocasió disposava d’un entrenador i els recursos de la federació espanyola, però ara parteix de zero: “Vaig pel meu compte. La federació catalana em dona suport en algunes coses, però m’haig de buscar la vida econòmicament per finançar-me la temporada. M’haig de fer el meu propi programa i, en no poder tenir una estructura privada pròpia, m’ajuntaré puntualment en estructures d’altres països.”
De moment ja té planificada la pretemporada. Als mesos de juny i juliol s’ajuntarà als Alps amb un equip de noies andorranes i els dos mesos següents farà la temporada de competicions de l’Amèrica del Sud. “M’ajuntaré amb una noia argentina que conec. Farem la ruta juntes per mirar de competir i aconseguir punts. La idea és arribar a la temporada europea ben rodada, perquè com que els Jocs són al febrer, la classificació serà al desembre o al gener i cal arribar-hi amb un bon rànquing.”
Malgrat la sotragada que suposa que la federació hagi prescindit d’ella, Núria Pau ha tret moltes coses positives d’aquest mes que fa que es fa càrrec tota sola de la seva carrera: “M’estic trobant molta gent que s’ha trobat en la mateixa situació que jo. Tinc persones a qui preguntar i demanar consell, com en Pol Carreras, que va aconseguir anar als Jocs de Sotxi 2014 sense formar part de l’equip de la federació espanyola. A tot arreu on he demanat ajuda me n’han donat i rebo molts missatges de suport. Estic molt contenta, no m’esperava tantes reaccions.”