Els grans tornejos de la PGA d’aquests temps en què el golf no té un dominador clar semblen tots reservats a un guanyador inesperat. El mes d’abril, a Augusta, la sorpresa va portar el nom de Sergio García i aquest cap de setmana, en la 117a edició del US Open, ha estat el nord-americà Brooks Koepka qui s’ha obert pas per emportar-se el triomf. Koepka, deu anys més jove que García, promet, a més, un futur esplendorós. Els seus noms se sumen, en tot cas, als de Jason Day, Danny Willett, Dustin Johnson, Henrik Stenson i Jimmy Walker, tots plegats guanyadors primerencs dels set últims grans. Sigui com sigui, diumenge a Erin Hills Brooks Koepka va escombrar Brian Harmon i Hideki Matsuyama, que lideraven la classificació, protagonitzant una jornada memorable. De seguida va prendre el comandament i, en una segona part del recorregut impressionant, va signar quatre forats sota el par consecutius, entre el 15 i el 18, que, a més, li van donar la victòria final i li van permetre presentar una targeta de 67 cops (-5), que el feia igualar el rècord del torneig, fins ara en possessió del nord-irlandès Rory McIlroy, amb un total de -16 (67, 70, 68 i 67 cops en les quatre jornades).

La figura atlètica de Brooks Koepka l’apropa més al físic dels professionals dels esports d’acció que tant li agraden que no pas als golfistes. Més d’una vegada ha reconegut que s’avorreix quan mira golf a la televisió i que s’estima més veure beisbol, l’esport que ha practicat algun dels seus familiars. De fet, Koepka va arribar al golf en un camp públic de la seva Florida natal, com a conseqüència de l’accident de cotxe que va viure quan tenia deu anys, quan els seus pares el van voler allunyar dels esports de màxima acció que ja aleshores el fascinaven.

Va passar el temps i, quan tenia 20 anys i havia deixat enrere uns estudis universitaris no gaire reeixits a Florida State, el que avui és el campió del US Open va quedar fora de l’escola de classificació del PGA Tour. La decepció no el va fer llançar la tovallola i va decidir emigrar a Europa per, primer, participar en el Challenge Tour i, més tard, en l’European Tour. Van ser dues temporades d’un aprenentatge dur, en què es va forjar com a esportista i va créixer com a persona. Els qui el coneixen diuen, de fet, que el seu pas per la segona divisió al Vell Continent, allunyat del glamur dels enlluernadors camps nord-americans, va ser una decisió molt encertada. El cas és que, de tornada als Estats Units, el 2015, Brooks Koepka va guanyar el seu primer torneig a Phoenix i es va col·locar entre els 25 millors golfistes del món, una posició de la qual ja no ha baixat. Ara mateix, el seu triomf a Erin Hills l’ha situat en el top 10, desplaçant en la posició desena el basc Jon Rahm.