Pes ofensiu

El Bordils perd amb el 14 el segon màxim golejador aquest darrer curs amb 98 gols (38è de la categoria) darrere Pep Reixach (11è de plata amb 131). El pes ofensiu de Dalmau Huix, que ocupava la posició de l’home dels 1.000 gols, Edu Nonó, queda de manifest buscant el tercer realitzador del Bordils: Oriol Màrquez (71, 68è). Contra el Torrelavega, cinquè a la lliga i que va disputar el play-off d’ascens a l’Asobal, en va fer 6 en el 20-23 del 8 d’octubre a Bordils i 3 en el 22-21 l’11 de febrer al Fernando Trueba. La seva millor tarda va ser en el penúltim partit al Blanc i Verd, amb 11 gols contra el Palma del Río (segon). El lateral va fer els quatre darrers gols locals (26-26) abans que Pep Reixach fes el 27-26 en l’últim segon en el final més èpic que es recorda a Bordils. “Des que vaig començar amb el primer equip anava millorant una mica cada temporada, però aquesta ha estat la de l’explosió. He jugat més i he tingut més confiança. En l’aspecte esportiu m’arriba en bon moment. Allà m’entrenaré molt més i també vull provar, quan físicament estàs molt bé, a quin nivell puc arribar”, valorava Huix, consolidat a la primera línia del Bordils després de tres temporades i mitja al primer equip, sempre a plata. Al Blanc i Verd hi va arribar amb setze anys, del Fornells.

La sortida

“És la primera oferta que he tingut”, va dir ahir Huix, que fa dues setmanes va rebre una primera trucada de Pau Campos. Diego Soto, tècnic de l’equip càntabre, s’hi havia interessat mitjançant el ja entrenador del CSM Bucarest i gran valedor d’Huix a plata. L’endemà, el lateral ja parlava amb Soto, que li va explicar el projecte. “S’havien quedat sense lateral. Buscaven algú per cobrir el seu lloc i jo tenia el perfil. Em va demanar si em plantejava sortir. I la resposta va ser que sí, que si arribava una oferta que complís el que esperava, m’ho plantejaria. Per mi és un bon moment, perquè he acabat els estudis i no tinc feina”. Passat el cap de setmana de Sant Joan el president feia l’oferta a Huix: “No és res de l’altre món, però està bé” valora el jugador, que argumenta la decisió: “Estar a plata i haver de tornar a jugar contra el Bordils em tirava enrere. Però vaig pensar que sí, que és plata però al final és poder ser jugador professional. És una experiència que vull viure i, potser, si no agafo aquest tren no en passa cap altre”. “Ens portem molt bé i em va donar molta confiança. Però si ell hagués seguit aquí aquest fitxatge l’hauria acceptat igualment”, puntualitzava sobre la sortida, prèvia a la seva, de Pau Campos a Romania. I sobre el fet de tornar al Blanc i Verd, hi afegia: “Imagina’t que el Bordils s’hi juga alguna cosa. Serà molt complicat.”