A les deu d’aquest matí Antonio Arroyo competirà en la prova de 5 quilòmetres en aigües obertes del campionat del món que, des d’ahir, es disputa a Hongria. Descomptant les convocatòries de la sincronitzada i del waterpolo, el de Viladecans és l’únic nedador català que participa en la cita mundialista. Ja ho va fer en aquesta mateixa prova fa dos anys, en el mundial de Kazan, en què va aconseguir un meritori desè lloc. “La idea és millorar aquell top 10”, reconeix Ricardo Barreda, director tècnic de l’àrea d’aigües obertes de la Federació Espanyola de Natació. “L’objectiu principal de l’Antonio en el mundial són els 1.500, a la piscina, però també pot fer un bon paper en els 5 quilòmetres d’aigües obertes ja que ara té més experiència”, hi afegeix. La cursa es disputarà al llac Balaton, el més gran de l’Europa central, situat a la conca del Danubi, a 100 quilòmetres de Budapest.

Per la seva banda, Antonio Arroyo, que va aterrar a Hongria dimecres passat, assegura a aquest diari que està en plena forma després de tres setmanes d’entrenament a l’altura de Sierra Nevada a les ordres del francès Fred Vergnoux, el seu entrenador personal, el mateix que va portar Mireia Belmonte a l’elit. “Em veig amb més possibilitats en les distàncies de 1.500 metres i de 5 quilòmetres en aigües obertes que no pas en els 800 metres, que em queden una mica curts”, confessa també. En tot cas, el nedador del CE Mediterrani, que va fer 23 anys el 9 de maig, és conscient que la possibilitat d’aconseguir una medalla en qualsevol de les tres disciplines en què participa és molt complicada. “Això és un mundial!”, subratlla en aquest sentit. El seu principal repte és baixar dels 15 minuts en la prova de 1.500 metres, que es disputarà el dissabte 29 de juliol, que suposaria un nou rècord estatal. “Serà difícil, però m’he entrenat per poder aconseguir-ho”, diu. “El veig capaç de fer-ho, no en tinc cap dubte. Ara va molt més ràpid en aquesta distància. Si tot va bé, baixarà dels 15 segons, segur”, aposta Ricardo Barreda. L’obligació de nedar amb un banyador tèxtil, i no de poliuretà, però, és un hàndicap per a Antonio Arroyo. “El rècord es va aconseguir abans del 2009, amb un banyador de plàstic, que ajudava”, assenyala Barreda.