Alta velocitat a Sant Cugat

El sec­tor de la velo­ci­tat feme­nina pro­gressa més que ade­qua­da­ment al CAR de Sant Cugat. Estela García (Vila­nova i la Geltrú, 1989), Cris­tina Lara (Sant Boi de Llo­bre­gat, 1995) i Jaël Bestué (Sant Cugat del Vallès, 2000) cons­ti­tu­ei­xen tres dels vèrtexs d’una piràmide esgla­o­nada on con­flu­ei­xen el pre­sent i el futur de l’espe­ci­a­li­tat a Cata­lu­nya. Hi ha qui les qua­li­fica d’irre­ve­rents. En tot cas, tren­quen esque­mes i recla­men el focus del tar­tan, tra­di­ci­o­nal­ment diri­git cap a les cur­ses de mig fons i fons. El sub­cam­pi­o­nat mun­dial juve­nil de 200 m de Bestué a Nai­robi i el títol euro­peu sub-23 de Lara en 4x100 m, després d’un últim relleu espec­ta­cu­lar a Byd­goszcz, han estat el punt àlgid d’una cam­pa­nya en què ja s’albi­ra­ven grans resul­tats. Estela García és la cap de files d’aquest selecte grup d’entre­na­ment que diri­geix amb mes­tria Ricard Diéguez. El curs pas­sat es va con­ver­tir en la segona velo­cista cata­lana a com­pe­tir en uns Jocs Olímpics, després de Teresa Rioné a Los Ange­les 1984, i aques­tes últi­mes set­ma­nes té a tocar (23.13 per 23.10) la mínima de 200 m per al mun­dial de Lon­dres. L’última opor­tu­ni­tat serà en el cam­pi­o­nat d’Espa­nya, que es dis­puta entre avui i demà a l’estadi Joan Ser­ra­hima, on és la gran favo­rita en el doble hectòmetre. Lara cor­rerà els 100 m, men­tre que Bestué s’ha des­plaçat a Gros­seto per par­ti­ci­par en el relleu de 4x100 m de l’euro­peu sub-20.

Més enllà del que passi aquest cap de set­mana, García admet que viu el millor moment de la seva car­rera. L’experiència, el grau de madu­resa, l’entre­na­dor i les con­di­ci­ons al CAR de Sant Cugat són fac­tors molt impor­tants, però n’hi ha d’altres. “He estat en molts grups d’entre­na­ment, però en aquest hi coin­ci­dei­xen noies de molt nivell i tam­poc és fàcil tro­bar un grup a la teva mida”, hi afe­geix. I sobre la riva­li­tat amb Lara sen­ten­cia: “L’atle­tisme és un esport indi­vi­dual. Cor­res tu con­tra la marca que vols fer, con­tra el cronòmetre, i al final et jugues con­tra una o altra atleta anar a un cam­pi­o­nat. Com que a Espa­nya no som tan­tes que ens estem jugant les pla­ces, en el fons no hi ha riva­li­tat sinó com­pa­nyo­nia. Quan ella acon­se­gueix un objec­tiu també me n’ale­gro perquè veig com s’entrena durant mol­tes hores. Riva­li­tat a la pista sem­pre, però fora, res de res.” Lara coin­ci­deix: “És un grup increïble. Ens ave­nim molt. Ens aju­dem moltíssim a l’hora de fer sèries. És un ambi­ent ideal per a l’alt ren­di­ment i per inten­tar treure el millor de nosal­tres, i així s’està demos­trant.” Bestué, al seu torn, ja té el camí traçat: “Segueixo l’exem­ple de l’Estela i la Cris­tina. M’agrada molt el grup d’entre­na­ment. Hi ha una diferència d’edat impor­tant, però a mi em ser­veix per apren­dre de la seva manera de fer les coses. Per evo­lu­ci­o­nar, és per­fecte.”

A més d’aques­tes tres velo­cis­tes, com­ple­ten el grup Andrea Díez (Bar­ce­lona, 1988), atleta inter­na­ci­o­nal i vigent cam­pi­ona cata­lana de 400 m, i Irene Méndez (Tar­ra­gona, 1996), ter­cer clas­si­fi­cada de 400 m en l’esta­tal pro­mesa.