Durant els Jocs de Barcelona es va començar a fer córrer la brama –que encara dura– que la presència de membres de la família reial espanyola en les competicions portava sort als esportistes espanyols. De vegades passava, però la majoria no. Tampoc va ser cert en la primera medalla d’or que va guanyar la delegació espanyola a Barcelona. Aquella nit del 27 de juliol, els reis d’Espanya van fer una recepció al Palauet Albéniz. Samaranch explica que durant dues hores va acompanyar el rei i li va presentar a tots els membres del COI que va trobar. “Estant a la recepció ens arriba la notícia que Espanya ha obtingut la seva primera medalla d’or, el gadità José Manuel Moreno en el quilòmetre llançat de ciclisme. Molt bona notícia. Són necessaris bons resultats perquè els Jocs siguin un èxit de veritat”, escriu Samaranch.

Durant la jornada del matí Samaranch va a Mollet del Vallès a veure el tir –“les instal·lacions, impressionants, mai hi havia hagut una cosa semblant” i a la tarda va al judo, l’halterofília –“la instal·lació perfecta, poc públic”– i la natació –“pleníssim, bona instal·lació, amb problemes a la llotja”.

Que el president del COI no teia cap mania a l’hora de dir, i deixar escrites per a la posteritat les coses, en tenim dues proves en les anotacions del dia. Al Palau Nacional de Montjuïc es donen els Premis Barcelona 92 i el que porta el seu nom l’atorguen al Centre de Comunicació de la Ciència de la Universitat Autònoma de Mèxic. Samaranch no hi està d’acord: “Crec que se’l mereixia Anselmo López per l’exemplar tasca feta al capdavant de Solidaritat Olímpica. Un altre cop serà.”

Samaranch tanca la jornada passades les onze de la nit a l’estadi, on va a veure l’assaig de la cerimònia de cloenda: “Hauran de canviar algunes coses, però la cerimònia pot ser extraordinària.”