Atletisme
Campionat d’Espanya
Mechaal, embalat
Campionat d’Espanya. El fondista palamosí conquereix a Barcelona el títol de 5.000 m superant Fifa i avui intentarà segellar el doblet amb el de 1.500 m per repetir la gesta del 2015 a Castelló
Adel Mechaal va passar als llibres d’estadístiques el 2015 quan va signar el doblet de 1.500 m i 5.000 m en el campionat estatal disputat a Castelló, una fita que només havia assolit el desaparegut Gregorio Rojo el 1945. Ahir, a l’Estadi Joan Serrahima de Barcelona, el migfondista palamosí va posar les dues primeres pedres per repetir la fita de fa dues temporades. Va accedir a la final de 1.500 m amb solvència (3:46.66) i una hora i mitja després va conquerir el títol de 5.000 m amb una atac inabastable per als seus rivals en l’última volta. Mechaal, que demà estarà pendent de la resolució del TAS, es va permetre el luxe de deixar-se anar en els últims metres i saludar els aficionats que omplien les grades.
El fondista de Santa Coloma de Gramenet Ilias Fifa, vigent campió europeu de la distància, també es va afegir a la festa i, tot i que va cedir terreny en el tram final, va guanyar la medalla de plata, després d’haver certificat l’accés a la final de 1.500 m amb una nova plusmarca personal (3:46.85). Artur Bossy (FC Barcelona), quart, va quedar a un pas de completar un podi íntegrament català en 5.000 m. La final de 1.500 m també promet avui (20.30h) emocions molt fortes, perquè a més dels dos corredors d’origen marroquí hi haurà tres catalans més a la línia de sortida, Marc Alcalà, amb la mínima mundialista al sarró (3:35.85), Llorenç Sales i el jove vallesà Jordi Torrents.
Rècord català de Lara
Abans de la traca final de la jornada, Cristina Lara havia estat una de les protagonistes. L’atleta del Barça va fer tota una declaració d’intencions en l’acte de presentació del campionat. “El Serrahima és la pista on he crescut i on sempre faig les meves millors marques.” Anava de debò. La velocista de Sant Boi de Llobregat va volar literalment en la final de l’hectòmetre i va acreditar un nou rècord català de la distància amb un registre de 11.40. La flamant campiona europea sub-23 de 4x100 m ja havia demostrat el seu esplèndid moment de forma en les semifinals, en què va acreditar 11.36, però amb vent excessiu perquè la marca fos homologada (2,8 m/s). L’anterior rècord català estava en poder de la seva companya d’entrenaments Estela García (11.41), que avui buscarà la mínima mundialista en els 200 m (23.10). En la final masculina, l’atleta d’origen nigerià Chinedu Patrick Ike, que estrenava la nacionalitat espanyola, va ser desqualificat per sortida nul·la. Ike fa molts anys que està establert a Catalunya i es prepara en el grup d’entrenament de Luis Sevillano a les pistes de la Mar Bella. El títol va ser per al madrileny del Barça Ángel David Rodríguez (10.26). En la perxa, el barceloní Igor Bítxkov va estroncar la ratxa de sis títols consecutius i en aquesta ocasió va cedir a l’empenta del navarrès Adrián Vallés, que va volar fins a 5,56 m. Bítxkov, que ja té la mínima per al mundial (5,70 m), es va haver de conformar amb el segon lloc, amb 5,51 m.
En els 800 m, Esther Guerrero va certificar l’accés a la final sense estridències. Va seguir el ritme marcat per la cubana del CAV Andorra Dayana Huertas i en la recta final es va deixar anar. Tampoc faltaran a la final les catalanes Zoya Naumov i Irene Bonilla, que van resoldre el seu pas per les eliminatòries amb solvència.
Quintanal s’acomiada i cedeix el rècord a Ruiz
El concurs de pes femení va començar amb una emotiva abraçada entre Irache Quintanal i Úrsula Ruiz, i va acabar amb la reusenca alçant el braç de la murciana com a nova recordista estatal. Va ser el millor homenatge per a Quintanal, que ahir posava fi a més de dues dècades en l’alta competició. Ruiz va acreditar un primer intent de 18,28, que li obria les portes del mundial de Londres i posava fi als deu anys de durada de la plusmarca de la reusenca (18,20m), assolit al mateix estadi Serrahima el 4 de juliol del 2007. “No em fa la sensació d’haver-li pres el rècord, sinó que vull dedicar-li aquesta marca a ella, per tants anys de dedicació. Li prenc el relleu”, va comentar la campiona. Lluny de les seves millors marques i a tall anecdòtic, Quintanal (1978), olímpica a Atenes 2004 i Pequín 2008, va acabar vuitena, amb 13,43 m. Va ser en un altre concurs, el de martell masculí, en què van arribar les primeres medalles per a la delegació catalana gràcies a la victòria del palafrugellenc Miguel Alberto Blanco. L’atleta blaugrana va prendre el comandament des de l’inici i va segellar el seu primer títol absolut amb la millor marca de l’any (70,59 m). En aquesta prova hi va haver un segon medallista català amb el tercer lloc de Pedro José Martín (FCB), amb 66,47 m.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dimarts,5 novembre 2024