A més d’esport, uns Jocs Olímpics també són política, esportiva i no esportiva, i negocis, i que cadascú posi aquests tres conceptes en l’ordre que vulgui. En el setè dia de competició, en què comença l’atletisme, Samaranch anota que des del village de màrqueting veu “dos espanyols, Plaza i Valentí Massana, que van primers en els 20 quilòmetres marxa”. Cap esment, però, a com va acabar la prova –or de Plaza, desqualificació de Massana–. Ja de tornada a l’hotel, anota que li arriba la notícia que la judoka Almudena Muñoz ha guanyat l’or. “Ja en portem quatre. Feia falta!” S’equivoca. L’or va ser per a Míriam Blasco, Almudena Muñoz va ser campiona l’endemà. Destaca que tant a l’estadi com en el judo hi eren els reis i que el rei l’ha convidat a anar amb ell l’endemà a la Seu d’Urgell: “Ho declino perquè crec que haig de presidir la comissió de coordinació; no vull que em jutgin com un forofo perquè només vaig al darrere dels esportistes espanyols.”

De negocis, deixa escrit que a IBM no estan contents amb el que reben en relació amb el que els costa ajudar el moviment olímpic. “Els proposo una reunió l’endemà per millorar Barcelona i després podrem planejar tranquil·lament el que fem en el futur.” Hores abans havia firmat el contracte de patrocini olímpic, anomenat TOP 3, amb Kodak, i havia rebut el president del Deutsche Bank.

De política, rep el vicepresident rus, al qual insisteix que el president rus, Boris Ieltsin, podia estar present en la cloenda; el ministre d’Esports de Corea del Sud i el conseller d’estat suís Pidoux.

De política esportiva, conversa amb Marc Holder sobre les possibilitats que el dirigent suís sigui escollit vicepresident del COI l’any següent: “No serà difícil.” Holder va ser vicepresident de l’organisme olímpic entre el 1993 i el 1997.