Dia 7. “No vull que em jutgin com un «forofo»”

A més d’esport, uns Jocs Olímpics també són política, espor­tiva i no espor­tiva, i nego­cis, i que cadascú posi aquests tres con­cep­tes en l’ordre que vul­gui. En el setè dia de com­pe­tició, en què comença l’atle­tisme, Sama­ranch anota que des del village de màrque­ting veu “dos espa­nyols, Plaza i Valentí Mas­sana, que van pri­mers en els 20 quilòmetres marxa”. Cap esment, però, a com va aca­bar la prova –or de Plaza, des­qua­li­fi­cació de Mas­sana–. Ja de tor­nada a l’hotel, anota que li arriba la notícia que la judoka Almu­dena Muñoz ha gua­nyat l’or. “Ja en por­tem qua­tre. Feia falta!” S’equi­voca. L’or va ser per a Míriam Blasco, Almu­dena Muñoz va ser cam­pi­ona l’endemà. Des­taca que tant a l’estadi com en el judo hi eren els reis i que el rei l’ha con­vi­dat a anar amb ell l’endemà a la Seu d’Urgell: “Ho declino perquè crec que haig de pre­si­dir la comissió de coor­di­nació; no vull que em jut­gin com un forofo perquè només vaig al dar­rere dels espor­tis­tes espa­nyols.”

De nego­cis, deixa escrit que a IBM no estan con­tents amb el que reben en relació amb el que els costa aju­dar el movi­ment olímpic. “Els pro­poso una reunió l’endemà per millo­rar Bar­ce­lona i després podrem pla­ne­jar tran­quil·lament el que fem en el futur.” Hores abans havia fir­mat el con­tracte de patro­cini olímpic, ano­me­nat TOP 3, amb Kodak, i havia rebut el pre­si­dent del Deutsche Bank.

De política, rep el vice­pre­si­dent rus, al qual insis­teix que el pre­si­dent rus, Boris Ielt­sin, podia estar pre­sent en la clo­enda; el minis­tre d’Esports de Corea del Sud i el con­se­ller d’estat suís Pidoux.

De política espor­tiva, con­versa amb Marc Hol­der sobre les pos­si­bi­li­tats que el diri­gent suís sigui esco­llit vice­pre­si­dent del COI l’any següent: “No serà difícil.” Hol­der va ser vice­pre­si­dent de l’orga­nisme olímpic entre el 1993 i el 1997.