Van pujar al cel de les estrelles en els Jocs de Barcelona, un per guanyar tres medalles d’or i fer dos rècords mundials i l’altre per penjar-se dues medalles d’or i dues de plata. Per la seva joventut, els russos Evgeni Sadovyi, de 19 anys, i Alexander Popov, de 20, estaven cridats a dominar les seves especialitats en els anys següents, però no va ser així. El primer no va respondre a les expectatives, només va estar a l’elit una altra temporada i es va retirar al 1996 amb només 23 anys, mentre que el segon va continuar col·leccionant medalles i títols, i es va convertir en un dels millors nedadors de la història i en un autèntic mite al seu país quan va deixar la natació, amb 33 anys, el 2004. Evgeni Sadovyi i Alexander Popov van representar l’antítesi de la natació russa en els anys següents als Jocs de Barcelona, tot i que van tenir trajectòries paral·leles en els inicis.

Alexander Popov va néixer a Sverdlovsk, l’actual Iekaterinburg, el novembre del 1971, i va començar a nedar amb vuit anys per la insistència del seu pare, tot i que a ell li feia por l’aigua. Un any i dos mesos després Evgeni Sadovyi va venir al món a la localitat de Volzhsky, a la regió de Volgograd, el gener del 1973, i als sis anys ja nedava. Tots dos van començar a destacar i a guanyar els seus primers títols internacionals un any abans dels Jocs Olímpics de Barcelona en l’europeu d’Atenes. Competint amb la Unió Soviètica, Sadovyi i Popov van guanyar dues i tres medalles d’or, respectivament, en el campionat d’Europa del 1991.

En els seus primers –i únics– Jocs Olímpics, l’any 1992, a Barcelona, Evgeni Sadovyi va ser coronat com un dels reis de la piscina per les seves tres medalles d’or en els 200 i els 400 m lliures i el relleu de 4x200 m lliures competint amb l’Equip Unificat. A més, va batre els rècords mundials dels 400 i els 4x200, i en els 200 va quedar a només una centèsima. Alexander Popov es va convertir en l’home més ràpid de la piscina en guanyar els títols olímpics dels 50 i 100 m lliures, i la medalla de plata en els relleus 4x100 m lliures i 4x100 m estils. Sadovyi va arribar al cim de la seva carrera esportiva a Barcelona, mentre que Popov va iniciar a la capital catalana la seva llegenda en derrotar els nedadors nord-americans que eren els grans dominadors de les proves de velocitat de l’estil lliure.

Evgeni Sadovyi mai va tornar a destacar de la mateixa manera que va fer a la capital catalana. En l’europeu del 1993 va continuar guanyant medalles amb dos ors en el relleus 4x100 i 4x200 m lliures i una plata en els 200 m lliures, però es va quedar aquí, i al 1996, amb 23 anys i després de quedar fora de l’equip olímpic rus, es va retirar. Alexander Popov va tenir una llarga i fructífera carrera esportiva que el va portar a participar en quatre Jocs Olímpics –Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004–, i a guanyar 9 medalles olímpiques, 4 d’or i 5 de plata. Fins a la seva retirada als 33 anys, el 2004, Popov va guanyar 13 medalles en els mundials (6 d’or, 4 de plata i 3 de bronze) i 26 en els europeus (21 d’or, 3 de plata i 2 de bronze).

Després de la seva retirada, Sadovyi es va fer entrenador i va arribar a ser tècnic de la selecció russa, i també va entrenar la de Líbia. Popov va formar part de les comissions d’atletes del Comitè Olímpic Internacional des de l’any 1999, i l’any 2008 va ser escollit membre del COI.