Atletisme
Mundial de Londres
La revàlida de Mechaal
Atletisme. Després de la resolució positiva del TAS, el palamosí té l’oportunitat de rubricar la seva gran temporada en el mundial de Londres
El palamosí Adel Mechaal (New Balance) és l’atleta de la delegació catalana amb més possibilitats de fer un bon paper en el mundial de Londres. Un cop resolt positivament el recurs interposat al TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu), el migfondista empordanès tindrà via lliure per corroborar els magnífics resultats que ha acreditat durant la temporada, tant el títol europeu de 3.000 m en pista coberta a Belgrad com les actuacions de mèrit en les diferents cites de la Lliga del Diamant, a París, Londres i Rabat. La seva última aparició abans del mundial va ser al campionat d’Espanya, a l’estadi Joan Serrahima de Barcelona, en què va segellar el doblet en 1.500 m i 5.000 m. A l’Estadi Olímpic de Londres, Mechaal tindrà l’oportunitat de certificar el pas endavant que ha fet des que s’entrena a les ordres d’Antonio Serrano, a Madrid. “El canvi d’entrenador ha estat molt productiu. He guanyat en força i velocitat, i el meu objectiu a Londres serà intentar accedir a la final de 1.500 m”, ha manifestat l’atleta, que esgota els últims dies d’entrenament fins diumenge, quan té previst volar fins a la capital britànica.
El pletòric estat de forma de Mechaal ha eclipsat la bona trajectòria de dos altres referents del migfons i el fons català, Marc Alcalà (1.500 m) i Ilias Fifa (5.000 m). Els dos atletes del FC Barcelona es van haver de conformar amb el subcampionat estatal, però també han demostrat que arriben preparats per a la gran cita del curs. Alcalà, que debutarà en un mundial absolut a l’aire lliure, va aconseguir la mínima de participació en la Lliga del Diamant de Montecarlo (3:35.85). Fifa va certificar la marca pertinent en els 5.000 m (13:17.39) tot just en el seu debut a Oordegem (Bèlgica) i ha millorat els seus registres tant en 1.500 m (3:46.85) com en els 3.000 m (7:40.55).
En el sector del mig fons també destaca la banyolina Esther Guerrero, que ja ha trencat dues vegades la barrera dels 2:01 (2:00.77). L’atleta del New Balance ja es veu capaç de córrer per sota dels 2 minuts, circumstància que, afegida a la seva capacitat competitiva, la fa somiar en fites més altes.
Els més veterans
Els dos atletes més veterans de la delegació catalana seran els maratonians Ayad Lamdassem i Marisa Casanueva, tots dos nascuts el 1981. El fondista establert a Lleida sembla haver deixat definitivament enrere una etapa marcada per les lesions, i precisament va ser a Londres on va obtenir la mínima de participació (2h12:30). Casanueva, de Sant Vicenç de Castellet, es va guanyar el bitllet a Hamburg (2h32:22) i ha hagut d’esperar als 37 anys per poder competir en una gran cita internacional. Si Lamdassem i Casanueva són els més veterans, Jonathan Romeo, l’últim exponent de l’escola d’obstacles de Lloret, és dels més joves i podrà debutar en un mundial absolut abans de complir els 23 anys.
Després d’haver-se perdut les últimes grans cites internacionals, el saltador de perxa Igor Bítxkov sembla haver recuperat la seva millor versió (5,70 m) des que s’ha tornat a instal·lar a Barcelona i s’entrena a les ordres d’Alberto Ruiz al CAR de Sant Cugat. Bítxkov ja va ser capaç d’accedir a la final dels Jocs de Londres 2012 en una de les millors actuacions que se li recorden. La representació catalana es completa amb Berta Castells (martell) i Estela Garcia (200 m), que a última hora van ser repescades després d’haver-se quedat a tocar de la mínima mundialista.