L’estrella Usain Bolt s’apaga i amb ell sembla ofuscar-se la velocitat jamaicana. L’escenari de dissabte, amb la victòria inesperada del nord-americà Justin Gatlin davant del llampec de Trelawny, es va repetir ahir en la final de l’hectòmetre femení del mundial. La triple campiona olímpica, la caribenya Elaine Thompson, havia impressionat en la semifinal (10.84 frenant-se en els metres finals), però a l’hora de la veritat es va fondre en el pitjor moment. Probablement va recaure de la lesió al tendó d’Aquil·les que li ha fet la guitza durant tota la temporada. En tot cas, va ser la més lenta a reaccionar al tret de sortida (0,200) i en cap moment se la veure en cursa. La velocitat mundial ja no balla al ritme del reggae i la festa s’ha traslladat a l’equip de les barres i estrelles perquè ahir la victòria va ser per a la també nord-americana Tori Bowie, que es va llançar literalment sobre la línia d’arribada. Bowie va superar per una única centèsima l’atleta de Costa d’Ivori Marie-Josée Ta Lou (10.85 i 10.86). L’holandesa Dafne Schippers va completar el podi (10.96), davant de la ivoriana Murielle Ahouré i de Thompson, totes dues amb 10.98.

En la jornada d’ahir encara ressonava l’ocàs de tota una llegenda viva. I el seu relleu, Justin Gatlin, un velocista nord-americà de més de 35 anys amb casos reincidents de dopatge, no va ser ni de bon tros el que esperava el públic de l’Estadi Olímpic de Londres, que li va dedicar una sonora esbroncada en la jornada de dissabte. En un primer moment, l’atleta de Brooklyn va voler silenciar els aficionats, però després va tenir un bon gest, agenollant-se davant del rei destronat. “Em va dir: «Felicitats, t’ho mereixes.» Ell sap molt bé el treball que m’ha costat arribar fins aquí”, va confessar Gatlin en referència a Bolt. El jamaicà va lamentar no haver pogut correspondre a l’estima del públic londinenc: “Gràcies, Londres, per tant d’amor i si estic decebut és perquè us mereixíeu una mica més de mi, però així és la vida. He fet el que he pogut, però la mala sortida m’ha matat.” En tot cas, el llampec de Trelawny no va progressar com en les grans cites i en els últims 40 metres no va poder avançar ni Gatlin, ni Christian Coleman, que el va superar per una sola centèsima.

Més enllà de qüestions tècniques, Bolt també va passar un mal tràngol el mes d’abril per la mort del seu bon amic, el saltador d’alçada britànic d’origen jamaicà Germaine Manson, després d’un accident de trànsit amb moto a Port Royal. L’incident el va tenir tres setmanes paralitzat i va haver de ser el seu preparador, Glen Mills, qui el convencés per reprendre els entrenaments. Des d’aleshores, Bolt només va afrontar tres competicions –10.03 a Kingston, 10.06 a Ostrava i 9.95 a Montecarlo– abans de volar a Londres. Evidentment, era un bagatge molt discret, però Bolt ja havia generat molts dubtes abans d’altres grans cites i sempre acabava complint a l’hora de la veritat.

El desenllaç de l’hectòmetre tampoc no li va agradar al president de la IAAF Sebastian Coe, partidari de les sancions de per vida en casos de dopatge. “Justin Gatlin té dret a participar. En perspectiva, no és la jornada més excitant per a mi, però hem de tenir-li una mica de respecte”, va dir en referència a la xiulada que va rebre el nord-americà després de la final de 100 m. Ahir, en la cerimònia del podi, just abans de començar la jornada de tarda, hi va haver divisió d’opinions, amb més xiulets que aplaudiments. Òbviament, en l’ovació a Bolt, que va pujar al podi com a medallista de bronze, hi va haver unanimitat. El velocista jamaicà ja no prendrà la sortida en cap prova individual, però tindrà l’oportunitat d’abandonar la competició amb millors sensacions en el relleu de 4x100 m. La final serà dissabte (22.50 hores).