Un any i mig després...

“Aquest dijous marxo al campionat del món d’Hongria, a Budapest. Al llac Balaton. Competeixo el dia 12, dissabte, en la prova dels tres quilòmetres”, va explicar l’empordanès, que no es va desvincular de la natació –ha treballat de coordinador i director tècnic al CN Figueres– i que afronta amb il·lusió la cita: “Amb moltes ganes. He d’anar amb compte perquè sí que és una competició a nivell màster, però m’he estat informant i mirant resultats d’anys anteriors i de la meva categoria... És un campionat del món i el nivell en què estic és amb el que podré competir, ja veurem què surt.” “M’he estat entrenant, seguint les pautes del metge. Cada tres o sis mesos m’he de fer controls i, en aquest darrer que em van fer, em van dir que estava tot bé i correcte: que podia fer el que feia fins ara. I és el que he fet”, va explicar.

Héctor Ruiz ha augmentat la càrrega d’entrenament abans d’afrontar aquesta competició, amb sessions diàries: “Feia uns 3.000 metres i, de sensacions, em trobo bé. Fa força temps que no tinc cap arrítmia i puc mesurar millor la càrrega.” Sobre el volum d’entrenament, el nedador reconeix que ha d’anar amb compte: “Vaig ajustant les càrregues perquè, en funció de l’època de l’any i de la feina, tinc més o menys episodis. Si carrego més, de metres i intensitat, i estic en un nivell més alt d’estrès, les arrítmies apareixen. I llavors sí que he de parar un o dos dies i, fins i tot, alguna vegada he hagut de parar una o dues setmanes.”

Una altra vida

Quan Héctor Ruiz va haver de deixar la competició de primer nivell –a més dels títols catalans i estatals de llarga distància, havia estat sisè en la Universíada de Shenzhen i tretzè en els 5 km del mundial de Xangai 2011, amb només vint anys– es va veure obligat a començar una altra vida: “M’he de fixar nous propòsits. M’he d’aixecar. En tot cas, podré fer una vida normal i practicar esport amb moderació”, va dir llavors. Ara, reconeix que sap autogestionar-se: “M’ho noto jo. Començo a conèixer el meu cos i sé què és el que sentia quan em van haver d’intervenir. Quan me les noto paro i, quan veig que són intenses, paro per fer repòs absolut.”