Hoquei sobre herba
Europeus de cares noves
Hoquei sobre herba. Les seleccions espanyoles es renoven amb vista al campionat d’Europa que es disputarà a Amsterdam a la fi del mes d’agost
Després d’uns Jocs Olímpics sempre hi ha ball de cadires. La preparació per a l’esdeveniment olímpic en deixa d’exhaustos i el canvi de cicle olímpic fa que alguns ja vegin massa lluny la següent competició per excel·lència de l’hoquei sobre herba. També els altres objectius són menys atractius al costat de disputar uns Jocs a Londres, a Rio de Janeiro o a Tòquio. És un punt i a part. I la selecció espanyola que dirigeix Fred Soyez ho ha notat. Progressivament, les cares conegudes de l’equip que va arribar als quarts de final de la darrera competició olímpica han anat deixant lloc als joves talents de l’hoquei sobre herba espanyol, que ja s’han anat fent un lloc a les categories inferiors. De fet, fins a deu jugadors debutaran en un europeu el 19 d’agost a Amsterdam. “És una revolució bestial. Hi ha una part que és volguda però una altra part que no”, explica Fred Soyez, seleccionador espanyol. Soyez fa referència a les diverses baixes per compromisos laborals que han obligat a deixar la selecció talents de la talla d’Àlex Casasayas, Roc Oliva, Salva Piera i David Alegre, tots titulars en els hipotètics esquemes de Soyez. “La preparació és professional, però l’esport no ho és, i els jugadors han de guanyar-se la vida”, comenta Soyez. “I a més se’ns lesionen dos dels més experimentats”, es lamenta quan pensa en Vicenç Ruiz i Andrés Mir. L’europeu d’Amsterdam servirà perquè la renovada selecció de Soyez continuï agafant rodatge amb equips de talla mundial, com ja va fer en la World League de fa un mes, en què, contra pronòstic, Espanya va segellar el bitllet per al mundial de l’any vinent. “Va anar millor que no s’esperava, tant a nivell de resultats com de joc, perquè tot just començàvem a treballar amb els nanos més joves; és el camí a seguir”, conclou Soyez, que preveu un europeu molt dur però en què es marca l’objectiu de superar la sisena plaça i “fer alguna sorpresa”.
Menys canvis ha hagut de fer Adrian Lock, el seleccionador femení, que ja va començar un canvi generacional més tranquil el 2014. De fet, només hi ha cinc cares noves respecte de l’equip de Rio de Janeiro, i dues, Gigi Oliva i Rocio Gutiérrez, són obligades per les responsabilitats laborals. “Des de fa una temporada treballem amb un grup molt gran de jugadores, entre absolutes i sub-21. Això genera molta competitivitat i ningú no és fix”, analitza Lock, que considera Tòquio 2020 com “el gran objectiu”.