Adel Mechaal va tenir a l’abast la cursa ideal per explotar tot el seu potencial en els 1.500 m i va quedar a un sospir de poder pujar al podi del mundial. El noruec Filip Ingebrigtsen li va tancar la porta en els últims metres i es va haver de conformar amb la sempre ingrata quarta posició. El fondista palamosí va acreditar un registre de 3:34.71 –a només una centèsima de la seva plusmarca personal–, però no va ser suficient per avançar el campió europeu (3:34.53) en una cursa dominada pels kenyans Elijah Manangoi, campió amb 3:33.61, i Timothy Cheruiyot (3:33.99).

Hi va haver conclave kenyà abans i durant la cursa. Manangoi, Cheruiyot i Kiprop van formar una pinya abans de les presentacions i ja s’albirava que hi hauria feina d’equip. Amb el record de la final olímpica, en què el nord-americà Matthew Centrowitz es va emportar l’or en una prova molt tàctica, Cheruiyot va ser l’encarregat d’accelerar el ritme i va marcar el pas dels 800 m (1:57.79). En aquell punt, amb els tres kenyans al capdavant, el grup ja estava estirat i Mechaal progressava des de la setena posició. Al toc de campana, ja havia avançat fins al cinquè lloc i, darrere les passes d’Ingebrigtsen, continuava accelerant camí cap a les places d’honor. En l’últim revolt, va superar el triple campió mundial, Asbel Kiprop, per l’interior, i en la recta d’arribada ja tenia a l’abast les places de medallista. Manangoi (3:28.80) va exercir de líder de l’any, Cheruiyot va obtenir el premi a la feina bruta i Ingebrigtsen va resistir l’atac del català per guanyar el bronze. El palamosí, que volia una cursa a un ritme ben viu per evitar els rivals més ràpids, va tenir un rendiment notable, però li va faltar un sospir per tocar la glòria. En tot cas, el quart lloc el consagra entre els grans de la distància i el redimeix dels disgustos i dels maldecaps amb l’Agència Espanyola Antidopatge. Mechaal té encara cinc curses programades abans de tancar la temporada i, si es posa d’acord amb el seu tècnic, Antonio Serrano, farà definitivament el salt als 5.000 metres, prova en què sempre ha dit que es troba més còmode.