Un simple cop d’ull a les estadístiques de la final de l’US Open permet dibuixar un retrat fidedigne de la superioritat que va exercir Rafa Nadal (1) la darrera matinada contra l’ofuscat sud-africà Kevin Anderson (28): 6-3, 6-3 i 6-4 en dues hores i 27 minuts. Tot i haver de restar gairebé des de casa seva per mitigar la potència del servei de l’espigat (2,03 m) especialista, el balear va signar dos breaks –en el sisè i en el novè jocs– en un primer parcial en què ja va quedar clar qui manava. En la resta del torneig, Anderson només havia perdut el servei cinc cops. Nadal va alçar el seu tercer obert dels Estats Units (2010 i 2013) i acumula 16 títols de Grand Slam en 23 finals i 74 títols en 109 finals. Roger Federer, amb el qual s’han repartit el gran pastís dels quatre majors d’un 2017 vintage, en té dinou.

El joc directe del sud-africà –32 cops guanyadors per 30 de Nadal– va quedar minimitzat per la rocositat –només 11 errors no forçats per 40– i la determinació del manacorí, que va fer molt mal amb la dreta i que va presentar un full de servei immaculat a la xarxa: 16/16. Amb el servei no va tenir cap fissura i no va concedir a Anderson ni tan sols una sola oportunitat per somiar en el break. Va guanyar un 84% dels punts amb el primer i un magnífic 72% amb el segon. Queda clar que, malgrat haver-ho d’assumir a contracor, a Anderson no va tenir cap més remei que resignar-se en un duel cogeneracional entre dos tennistes de 31 anys.

El segon set va reiterar el monòleg. El trencament en el setè joc (4-3) va començar a trencar la moral d’un rival que ha sabut esprémer la falta de jugadors de primera fila a la part de baix del quadre per les absències dels lesionats Murray, Djokovic, Wawrinka i Raonic. La història es va repetir en el tercer acte. Un altre break i la serenitat de Nadal per tancar el partit amb el servei en la segona pilota de què va disposar li van permetre arrodonir amb molta solvència un torneig que havia iniciat amb més dubtes dels previstos. Les derrotes contra Xapovalov al Canadà i contra Kyrgios a Cincinnati van provocar incertesa i nervis a Nadal, que va titubejar contra jugadors menors en les primeres eliminatòries i que va millorar sensiblement sobretot a partir dels quarts, contra Rublev. L’exhibició contra Del Potro –el botxí de Federer– en una semifinal excelsa va tancar el debat.